 |
| Canyar vora una sèquia |
Les cayes oriundes d'Àsia i naturalitzades a la conca Mediterrània les trobarem per molts llocs, vora les séquies, al marge, com mullant els peus a l'aigua, vora molts barrancs a la llera on l'aigua moltes vegades s' emporta tot el que troba al seu pas.
Amb les seues arrels gruixudes i superficials van col·lonitzant la superficie i extenent el canyar, i ofegant la resta de vegetació, per això és una espècie invasora que crea molta densitat vegetal i desplaça la vegetació autòctona.
Als canyars de la marjal cada any el cicle és el mateix, durant la lluna vella
de gener que cau en febrer, és el moment de tallar les canyes perquè aguanten, tot relacionat amb el cicle de l'insecte que les malmet. És tallen les puntes i es deixen netes. Després es fan feixos amb les canyes i es guarden verticals perquè no es podrisquen.
 |
| Feixos de canyes a Riba-roja de Túria 9-5-15 |
Quan no es tallen i es segueix aquest cicle el canyar no es regenera per dintre i sols creixen noves canyes per la vora.
Les canyes per a L'horta
Les canyes per les zones de marjas i també del secà les hem utilitzat per moltíssimes coses, per fer tanques perquè els animals no entren als horts, per fer les galeres de bajocons i tamateres(estructures de canya). Quan anem lligant cada any a les canyes i quan els conrreus s'han acabat arranquem les plantes i les canyes les tornem a lligar en feixos i les guardem arrimades a un arbre per la pròxima collita.
En aquesta fotografia de sota podem observar un canyar que ha estat cremat, i es veu tota la xarxa d'arrels i el seu desenvolupament.
 |
La història d'un canyar |
Les canyes en les antigues construccions
Antigament les canyes s'utilitzaven per fer els sostres dels masos, alqueries i barraques, es feia un encreuat de canyes que durava molts anys
Les canyes en la música.
Trobarem moltíssims intruments de canya, tant de vent com de percussió.
Les canyes a les Romeries.
La romeria de les canyes
A Castelló de la Plana cada any el tercer diumenge de quaresma pugem a l'ermita de la Magdalena, i com diu la tradició pugem agafats d'una canya. De fet la nostra cançó per pujar és el rotllo i canya
Romeria de la Font Roja. A la romeria d'Alcoi a la font Roja també utlitizen canyes per anar a l'ermita.
La canya ha impregnat tant la nostra cultura i la vida dels nostres avantpassats que formen part del nostre poble i la seua manera de viure.
La canya en els contes
També en els contes trobem dintre del llibre Tombatossals el conte de les dues canyetes, com van passant de mà en mà per fer diferents tasques i com al final la canya gran i superva ha de caure al foc calfar al nen tot cremant, i la petita i humil es fa canyeta de voladoret per donar alegria al nen malalt.
Les canyes per curar Sempre de menudets ens deien que si ens feiem mal i ens feim sang, agafarem una canya , l'obrirem i a la part interior de la canya, a la part del nus aquesta té un tel, que agafarem el telet per posar-ho damunt la ferida, per altra banda també ens prevenien si jugàvem amb canyes del mal que ens podiem fer.
LA HISTÒRIA D'UN CANYAR
Hi havia una vegada un xiquet de cinc anys nascut a Castelló de la Plana, que quan venien les festes de la Magdalena s'il·lusionava molt, i cada any volia pujar a la Magdalena amb la seua canya.
Una vegada, era diumenge de Magdalena a les sis del matí, i feia cua al mercat per agafar la seua canya . Quina va ser la seua sorpresa quan després de dues hores de cua , quan va arribar el moment, li van dir que era un xiquet i que no li'n donaven.
El xiquet se'n va anar aquell any trist sense canya a la Magdalena, però amb el jurament que allò no li tornaria a passar, es plantaria un canyar, i així ho va fer, va agafar una arrel de canya i la va plantar, i l'any següent el canyar va fer quatre canyes, una per al seu pare, una altra per a la seua mare, una per al seu germanet i una altra per a ell, i així durant molts anys el xiquet i la seua família tenien canyes bones de primera mà i no es van quedar mai més sense canya.
Han passat 35 anys d'aquesta història i el canyar rebrota com cada any en el caixer del camí la Mota al terme de Castelló de la Plana. Aquest xiquet sóc jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada