En el meu viatge l'estiu del 2015 al mas del Negre a Ogassa, el Ripollès, sota l'arbreda de roures i pi roig apareixien salvatges alguns avellaners , que vaig reconeèixer just pel fruit. Ja que la meua visió de l'avellaner és d'un arbre conreat, esporgat, llaurat i organitzat en plantacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada