Lavandula stoechas. Tomaní, bofarull.
D'entre la vegetació resalten les cabotetes del
tomaní, o
bofarull. El
tomaní sols es presenta en zones silícies, no soporta la
pedra caliça. Aquest tomaní el vaig trobar en un raconet de la
partida de la Vall a Borriol (La Plana Alta) on abunda molt la pedra pissarra.
Trobem el tomaní (lavandula stoechas) a l'estudi de
Luís Mulet Pascual en el seu llibre "
Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" i ens aporta dades sobre la denominació de la planta per les comarques de
l'Alcalatén i la Plana.
Segons ens descriu a l'estudi la denominació a l'Alcalatén( Les Useres) és cantueso i a Fondeguilla, Ain, Eslida Bafarull.
Pel que fa a la seua utilització ens diu:
A l'Alcalatén com antirreumàtica (les Useres).
A la Plana Baixa com detoxicant i antihemorroidal (Fondeguilla) astringent, antirreumàtica, (Eslida) digestiva i antiespasmòdica. ( Eslida).
Seguim aprenent sobre aquesta preciosa i meravellosa planta
Per diferenciar-la
de les altres lavandules, en especial de la lavandula dentata que és la més semblant, en el tomaní les flors es troben aliniades i la inflorescència te una estructura més quadrada, i a la lavandula dentata la inflorescència és més circular i les fulles com el seu nom indica són dentades.
En aquest cas l'1 de gener del 2016 pels boscos ombrívols de la serra d'Espadà al terme d'Artana inicia la floració el tomaní. Ja podem veure l'estrucctura de la inflorescència característica del tomaní.
