Rhamnus alaternus. Aladern
De vegades se'm fa complicat diferenciar-lo de l' espècie rhamnus myrtifolius (coscollina), depén de la font s'inclou com al mateixa espècie l'aladern i la coscollina. Per exemple Daniel Climent i Giner dintre del seu llibre les nostres Plantes parla de Rhamnus alaternus com aladern, mesto o coscollina. Entenc que l'aladern la fulla és més gran i l'altra espècies té la fulla més menuda.
De vegades les dues espècies es comprenen com dues espècies diferents , com és el cas del llibre de Luís Mulet Pascual " Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" on tracta per una banda el rhamnus alaternus (aladern) i el rhamnus myrtifolius (coscollina).
En aquest cas el trobem a la Marina a les planes del Montgó, rebrotant després de l'incendi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rhamnàcies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rhamnàcies. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 d’octubre del 2015
Rhamnus alaternus. Aladern
dimarts, 8 de setembre del 2015
Rhamnus mirtyfolius. Coscollina
Rhamnus mirtyfolius. Coscollina.
És impressionant per un mateix arbust la quantitat de denominacions i classificacions que he trobat depenent de la font .
El primer llibre que he consultat es el nom de les plantes als Països Catalans del centre excursionista de Catalunya on suten totes les denominacions populars, la denominació més general en català i el seu nom científic, per la coscollina ens envia a buscar Aladernó i ens diu que el seu nom científic és rhamnus alaternus var. prostrata.
La segona font buscada que estudia la flora de la circumcripció de Castelló de la Plana és el llibre " Estudio etnobotánico de la Província de Castellón, de Luís Mulet Pascual, en aquest llibre si que trobem la denominació coscollina, però la identifgfica com rhamnus myrtifolius, i segons el llibre és diferent del rhamnus alaternus.
Per una altra banda la viquipedia no ens reconeix la coscollina i trobem el rhamnus alaternus, ens diu aladern, però les imatges coicideixen amb la de la coscollina, i ens apareix com a sinònim rhamnus mytifolia, deonminació científica molt semblant a la de la font anterior.
La quarta font buscada és el llibre La Guia de flores silvestres de la CV ens apareix rhamnus alaternus com aladern, però no fa cap menció a la denominació de coscollina. A més torna a nomenar l'aladern com Phillyrea angustifolia, el que anomenen en altres fonts com aladern de fulla estreta.
Una mica la conclusió que en trac és que la denominació popular al Maestat la Plana i Els Ports és coscollina que en altres comarques també se la denomina Aladernó o simplement Aladern, tot i que no hi ha que confondre'l amb l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), que depén de la font es pot considerar una varietat botànica diferent de l'Aladern, rhamnus alaternus o una espècie diferent.
Pel que he vist a les imatges on els diferèncien qcom espècies diferents la coscollina té la fulla rodoneta i més xicoteta que l'aladern (rhamnus atlaternus) la té més gran.
És un arbust de fulletes perennes arrodonides i que fa uns fruits que tenen la grandària d'un pesol i quan maduren són de color negre. Tot i que és un arbust molt comú i corrent per les zones de la muntanya baixa de la vegetació mediterrània, aquesta coscollina la vaig trobar prop de Borriol a la Plana Alta.
És impressionant per un mateix arbust la quantitat de denominacions i classificacions que he trobat depenent de la font .
El primer llibre que he consultat es el nom de les plantes als Països Catalans del centre excursionista de Catalunya on suten totes les denominacions populars, la denominació més general en català i el seu nom científic, per la coscollina ens envia a buscar Aladernó i ens diu que el seu nom científic és rhamnus alaternus var. prostrata.
La segona font buscada que estudia la flora de la circumcripció de Castelló de la Plana és el llibre " Estudio etnobotánico de la Província de Castellón, de Luís Mulet Pascual, en aquest llibre si que trobem la denominació coscollina, però la identifgfica com rhamnus myrtifolius, i segons el llibre és diferent del rhamnus alaternus.
Per una altra banda la viquipedia no ens reconeix la coscollina i trobem el rhamnus alaternus, ens diu aladern, però les imatges coicideixen amb la de la coscollina, i ens apareix com a sinònim rhamnus mytifolia, deonminació científica molt semblant a la de la font anterior.
La quarta font buscada és el llibre La Guia de flores silvestres de la CV ens apareix rhamnus alaternus com aladern, però no fa cap menció a la denominació de coscollina. A més torna a nomenar l'aladern com Phillyrea angustifolia, el que anomenen en altres fonts com aladern de fulla estreta.
Una mica la conclusió que en trac és que la denominació popular al Maestat la Plana i Els Ports és coscollina que en altres comarques també se la denomina Aladernó o simplement Aladern, tot i que no hi ha que confondre'l amb l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), que depén de la font es pot considerar una varietat botànica diferent de l'Aladern, rhamnus alaternus o una espècie diferent.
Pel que he vist a les imatges on els diferèncien qcom espècies diferents la coscollina té la fulla rodoneta i més xicoteta que l'aladern (rhamnus atlaternus) la té més gran.
És un arbust de fulletes perennes arrodonides i que fa uns fruits que tenen la grandària d'un pesol i quan maduren són de color negre. Tot i que és un arbust molt comú i corrent per les zones de la muntanya baixa de la vegetació mediterrània, aquesta coscollina la vaig trobar prop de Borriol a la Plana Alta.
dijous, 30 d’octubre del 2014
Rhamnus lycioides.Arçot
Rhamnus lycioides.Arçot Arbust comú a les muntanya baixa mediterrània, associada moltes vegades amb el coscoll.
En aquest cas aquestes fotografies són a la mateixa muntanyeta de la torre de Campredó ( Baix Ebre), podem veure les seues branques acabades en espines, i les seues drupes, també s'anomena espí negre, garboller o trencaolles.
Caminàvem pel terme de Borriol i vàrem veure l'arçot entre el sotabosc.
En aquest cas aquestes fotografies són a la mateixa muntanyeta de la torre de Campredó ( Baix Ebre), podem veure les seues branques acabades en espines, i les seues drupes, també s'anomena espí negre, garboller o trencaolles.
| Arçot amb la drupa 21-10-14.torre de Campredó ( Baix Ebre) |
Caminàvem pel terme de Borriol i vàrem veure l'arçot entre el sotabosc.
Etiquetes de comentaris:
arbusts,
R,
rhamnàcies,
vegetals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)