Rhamnus mirtyfolius. Coscollina.
És impressionant per un mateix arbust la quantitat de denominacions i classificacions que he trobat depenent de la font .
El primer llibre que he consultat es
el nom de les plantes als Països Catalans del
centre excursionista de Catalunya on suten totes les denominacions populars, la denominació més general en català i el seu nom científic, per la
coscollina ens envia a buscar
Aladernó i ens diu que el seu nom científic és
rhamnus alaternus var. prostrata.
La segona font buscada que estudia la flora de la circumcripció de
Castelló de la Plana és el llibre "
Estudio etnobotánico de la Província de Castellón, de Luís Mulet Pascual, en aquest llibre si que trobem la denominació
coscollina, però la identifgfica com
rhamnus myrtifolius, i segons el llibre és diferent del
rhamnus alaternus.
Per una altra banda la
viquipedia no ens reconeix la
coscollina i trobem el
rhamnus alaternus, ens diu
aladern, però les imatges coicideixen amb la de la
coscollina, i ens apareix com a sinònim
rhamnus mytifolia, deonminació científica molt semblant a la de la font anterior.
La quarta font buscada és el llibre
La Guia de flores silvestres de la CV ens apareix
rhamnus alaternus com
aladern, però no fa cap menció a la denominació de coscollina. A més torna a nomenar l'aladern
com Phillyrea angustifolia, el que anomenen en altres fonts com aladern de fulla estreta.
Una mica la conclusió que en trac és que la denominació popular
al Maestat la Plana i Els Ports és
coscollina que en altres comarques també se la denomina
Aladernó o simplement
Aladern, tot i que no hi ha que confondre'l amb
l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), que depén de la font es pot considerar una varietat botànica diferent de l'
Aladern, rhamnus alaternus o una espècie diferent.
Pel que he vist a les imatges on els diferèncien qcom espècies diferents la coscollina té la fulla rodoneta i més xicoteta que l'aladern (rhamnus atlaternus) la té més gran.
És un arbust de fulletes perennes arrodonides i que fa uns fruits que tenen la grandària d'un pesol i quan maduren són de color negre. Tot i que és un arbust molt comú i corrent per les zones de la muntanya baixa de la vegetació mediterrània, aquesta
coscollina la vaig trobar prop de Borriol a la Plana Alta.
