Urtica urens.Ortiga menor.

Urtica urens.Ortiga menor

L'ortiga amaga moltes propietats curatives,  sota la ferotge imatge de la seua picor, en agricultura  bilològica és una de les plantes claus  per previndre malaties i enfortir els conreus, els tractaments els feiem en infusió o en purí, això si, quan després de 21 dies macerant l'ortiga amb aigua l'olor que desprén és molt forta i molt desagradable.
 Es curiós que una vegada tallada, a les hores perd la capacitat urticària i es pot treballar amb ella sense que pique. També hi ha la llegenda urbana que si la toques aguantant la respiració no et pica.

Partida la Mota. Castelló de la Plana.26-12-14.Ortiga en flor

Setaria verticillata.Xerreig.

 Setaria verticillata.Xerreig.

 Molt comú en els camps de conreu i les hortes. Vol la calor, per això té el seu cicle a la primavera i   l'estiu. És una de les herbes que creix al costat de les hortes, aprofitant el reg i el fem, és una de les anomenades "males herbes".  Creix en erms i vores de camins.
   Fa una espiga que inclou les llavors i  uns pels apegalosos que fan que  quan passes pel costat s'engantxen a la roba i després donen molta picor. A més després és difícil desengantxar-los de la roba. Sobre tot aquella roba com calcetins que es troben a l'alçada dels"serrejos"  que és com els anomenen a Castelló de la Plana.

Detall de l'espiga de xerreig amb els pels.

 Un altre nom que també li donen a l'horta de Castelló és ferragós  pel fet que quan és seca l'epiga s'engantxa al pel dels gossos.
A Castelló hi havia un home que li deien de mal no  el senyor pepe serrejos, per dur sempre la manta de fer herba alfals  tota plena.

 Serrejos menuts

parietaria officinalis. Morella roquera

Parietaria officinalis. Morella roquera. Gairebé tots els seus noms aludeixen al seu medi preferit, el seu indret preferit per crèixer,  les parets, en mig d'un clevill  o entre dues pedres de la paret arrela la morella roquera,  Malgrat que perteny a la família de les urticàcies no pica.

Morella roquera a la partida la Mota de Castelló de la Plana

  

Phragmites australis. Senill.

Phragmites australis.Senill.

Espiga de senill  a una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana

  És molt poten la resistència del senill per desenvolupar-se, fa en entramat d'arrels i va treient brots  cobrint tota la terra.
 Quan un terrreny és deixa de conrear va ocupant tota la terra fins fer una maranya d'arrels . Això si, necessita terrenys humits de marjal, zones pantanoses o humides.
Menrtre té reserves  a les arrels va brotant, el seu cicle necessita calor, a l'hivern està inactiu, normalment cap allà al març comença a brotar  de les reserves que té a les arrels i cap a l'octubre trobarem l'espiga en flor, a poc a poc van quallant les llavors , preparat per fer la parada hivernal.

A Castelló de la Plana, a la marjal és molt comú veure'l en marges, séquies, i terres abandonades, inclús hi ha una patida  de Castelló que és diu el senillar.
 Normalment fa sobre uns dos o tres metres , en canvi la subespècie Prhagmites australis subespècie chrysanthus pot arribar a fer sis o set metres., com en podeu trobar a la marjal de Peníscola al Baix Maestrat

 Detall dels grans dintre l'espiga

Brotació del senill despres de llaurar-lo

Espiga de senill acabada de florir

 

Typa angustifolia.Boga.

Typa angustifolia.Boga.

Plantes rebrotant dintre la séquia a la partida la Mota de Castelló de la Plana

 Creix  a les séquies i llocs humits, dintre l'aigua.
També col·loquialment anomenada "puros", per la semblança del fruit amb els puros de fumar. Per altra banda el nom de boga fa referència també a l'ús que se li donaven a les fulles treballades per fer el trenat dels seients de les cadires de fusta, per això anomenades també cadires de boga. Cal diferenciar-la de la Typa latifolia de fulles més amples peró sobretot la diferència radica amb la inflorescència, ja que en la typa latifolia el pistil està sota dels estams

Detall del fruit en forma de puro

fruit madur desfent-se.

 

Boga en flor

Al terme de Castelló:
 Dintre del terme de Castelló ocupa moltes sèquies de la marjal i l'horta, aquestes són en concret d'un séquia prop de la séquia la Mota a la partida la Mota.

Rhamnus lycioides.Arçot

Rhamnus lycioides.Arçot Arbust  comú a les muntanya baixa mediterrània, associada moltes vegades  amb el coscoll.
 En aquest cas aquestes fotografies són a la mateixa muntanyeta de la torre de Campredó ( Baix Ebre), podem veure  les seues branques acabades en espines, i les seues drupes,  també s'anomena espí negre, garboller o trencaolles.

Arçot amb la drupa 21-10-14.torre de Campredó ( Baix Ebre)

 Caminàvem pel terme de Borriol i vàrem veure l'arçot entre el sotabosc.

Diplotaxis erucoides.Ravanell

Diplotaxis erucoides. Ravanell. Ravanissa blanca. Que hi ha més abundant que el ravanell? creix  per les terres de conreu, a l'hivern  i a la primavera ens deixa una manta blanca en mig dels camps  d' ametlers o les vinyes, pels marges dels camins i els erms.
 Sempre recorde mon pare que em conta que quan anaven a segar ravanell per donar-ne a les vaques la llet feia un olor especial, més forta.
 Podem observar com es pot fer d'espessa la població a la foto dels ceps prop de Xaló ( Marina Alta) 

 Ravanellar prop de Xaló(Marina Alta)

Ravanell a la Partida la Mota de Castelló 11-1-15

 Ravanell a la partida la Mota de Castelló de la Plana

Flor de Ravanell a la Mota, Castelló de la Plana.

 Curiós ravanell de flor rosa

Especies vegetals de la serra de les Veles que no conec

Arbust trifoliat a la serra de les Veles(Ribera d'Ebre)

 Aquestes són les espècies de la serra de les Veles (Baix Ebre) que no puc acabar de confirmar.
 Quan el vaig veure per primera vegada em va recordar molt un rebrot de taronger trifoliat, però el fruit em va traure la primera idea.

Cistus salviifolius.Estepa borrera.

Cistus salviifolius.Estepa borrera. Aquesta espècie d'estepa la vaig trobar en la caminada per la serra de les Veles al Baix Ebre, entre la Torre de Campredó i la casa del Prat (Llotja). Té les fulles més xicotetes que altres estepes. .

 L'he poguda fotografia en flor al desert de les Palmes el 21-2-15, a la font del Burgar(serra del Montsià) i prop de la Renegà(Orpesa, Plana Alta)

 Serra de les Veles( Baix Ebre)

Impressionant com es posa de flor al més d'abril, a la foto de sota prop de la Renegà, Orpesa, la Plana Alta.

 Desert de les Palmes( Plana Alta) 21-2-15

Estepa borrera a la Font del Burgar abril 2015

 Estepa borrera a la via verda d'Orpesa, prop de la Renegà. Abril 2015

Drimia maritima.Ceba marina

 Drimia maritima.Ceba marina.

 Ceba marina el 21-10-14 a la serra de les Veles Baix Ebre

 Quan vaig fer el Camí per la serra de les Veles al Baix Ebre era una planta que abundava moltíssim, no la vaig poder veure en flor, sols hi havia la ceba brotada  amb algunes fulles. Antigament era anomenada  com urginea maritima, però ara la trobem amb el genere Drimia.

Podem veure les cebes sota terra i com brota la ceba marina.

Amarantus retroflexus.Bled gros

 Amarantus retroflexus.Bled gros.

Bled prop de la Torre de Campredó ( Baix Ebre)

 És un dels bleds més comuns que creixen  en ruderals  i zones agrícoles. En la fotografia de sota  feta a la partida la Mota de Castelló de la Plana podem veure  el detall de les flors a l'espiga.

 Detall de l'espiga i les flors d'un bled a la partida la Mota de Castelló de la Plana

 Al terme de Castelló: Molt comú a totes les zones de conreu del terme, és una herba adventicia molt freqüent  a les marjals. A la partida la Mota és troba molt abundant.

Echium vulgare.llengua de bou

Echium vulgare.Llengua de Bou.

Llengua de bou a la torre de Campredó( Baix Ebre)

 Sempre m'ha deixat encuriosit aquesta planta tant per les seues fulles aspres  com per les seues flors color blau.
 A la fotografia té encara està en la fase de roseta.
 A sota de tot una florida impressionant prop d'Orpesa (Plana Alta)

Llengua de bou a prop d'Orpesa

Florida impressionant a la via verda prop d'Orpesa

Llengua de bou a la Vall de Segó 9-1-16