El pi blanc és el més corrent a totes les comarques costaneres, i de poca altitud, amb molta quantitat de pinyes, que cobreix moltíssimes hectàrees de les muntanyes del litoral.. El seu ràpid creixement i la seua proliferació després dels incendis l'ha fet col·lonitzar molt del que antigament correspònia a la carrasca, (Quercus ilex rotundifolia).
També, podem veure que moltes zones abancalades antigament ocupades per l'agricultura, petits bocins de terra arrancats a la muntanya pels nostres
flors masculines |
El pi ha anat conquerint molts d'aquests bancals i ofegant les garroferes en mig del pinar, això si, els bancals fets de pedra en sec ens recorden que van formar part de terres de conreu.
Pinyes joves |
disparat el perill. El
Clar, és el moment de tallar els pins malalts i pelar l'escorça, si poguerem controlar-ho seria una manera d'aclarir les zones exesivament espesses, si se'ns en va de les mans qui sap com poden acabar les
nostres muntanyes.
Sempre recordaré l'incendi del 82 del desert de les Palmes, i la canço que perpetua el record.
Mare al Bartolo jo no puc pujar, mare al Bartolo jo no puc pujar, que han tirat un misto i s'ha encés el pinar que han tirat un misto i s'ha enceés el pinar. Ja pugen els frares a tallar els pins, ja pugen els frares a tallar els pins i de Benicàssim colles de veïns i de Benicàssim colles de veïns.
Adéu al Bartolo ermita i convent, adéu al Bartolo ermita i convent adéu pera sempre que te llança el vent adéu per a sempre que te llança el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada