Rumex pulcher. Romança.

 Rumex pulcher. Romança.
Dintre del genere rumex és l'altre rumex a part del rumex crispus que creix a la partida la Mota de Castelló,fa una roseta de fulles i després cap a la primavera i l'estiu floreix.

Luís Mulet Pascual l'eidentifica en el seu llibre" Estudio etnobotànico de la provincia de Castellón" i ens diu que  a Castelló de la Plana s'utilitza com  antihemorroidal. S'utilitza l'arrel posada en cotacte amb les almorranes. Cada dia es renova la planta. Al vuité dia les almorranes desapareixen.
 A les Useres s'utilitza la part  aèria en tissana anticatarral.

 Detall de les inflorescències agrupades  i les tiges rogenques.

Calystegia sepium. Campanetes de canyar

 Calystegia sepium. Campanetes de canyar.
 També anomenada corretjola grossa, per diferenciar-la de les altres corretjoles,   la corretjola (convolvulus arvensis), la fulla  i les flors de les campanetes de canyar  són més grans.(També anomenada convolvulus sepium)
 En aquest cas l' he trobat a la partida la Mota de Castelló de la Plana.

Segons ens conta  Luís Mulet Pascual al seu llibre "estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" 
La corretjola gran s'utilitzava com a purgant  a la comarca dels Ports i per netejar la sang a la Plana Alta.

Hyoscyamus albus.Jusquiam.Belenyo.

Hyoscyamus albus.Jusquiam.Belenyo.
Tot i que després n'he vist més  aquests primers els vaig veure al monestir de Sant Miquel a Llíria, a la comarca del Camp de Túria, la planta la vaig descobrir pel caminet cap al poblat iber d' Edeta, vora la paret del monestir.

 És una planta originària del nord d'Africa i  s'ha extés per tot el Mediterrani,  . És una planta  verinosa que té alcaloides com a principis actius, principalment hiosciamina. És utilitzat en homeopatia com a calmant i en els pobles primitius era utilitzat com afrodisiac. A altes dosis és narcòtic. (extret de le wikipedia).(wikipedia)
  Es diferència del jusquiam negre per les flors més fosques de color ocre.
Prop de l'església de Borriol a la Plana Alta vaig trobar el Belenyo.

Hypericum ericoides.Cor de Penya.

Hypericum ericoides. Cor de Penya.
 Aquesta petita planteta la vaig descobrir als clevills de la roca prop del Monestir de Sant Miquel a Llíria el Camp de Túria.

El seu nom fa referència al cepell, erica (ericoides), per la seua similitud. En etnobotànica  s'utilitza la seua infusió com a tònica i estimulant de la gana. També es creia que era bona per dissoldre les pedres de ronyó.

Hypericum perforatum.Pericó groc

Hypericum perforatum. Pericó.
 És fàcil identificar-la  a l'estiu quan està florida que les seues flors resalten etre la vegetació.  És clàssica per les seues propietats curatives. A l'enllaç de la viquipèdia podrem veure moltes de les seues propietats.

Herba de Sant Joan o pericó florida.
 Segons ens conta Luís Mulet Pascual en el seu estudi etnobotànic de la provincia de Castelló 
S'ha utilitzat com hipotensora i diurètica. En us extern, vulneraria i antiinfeciosa, acció vitamínica P.
En la seua utilització popular als Ports com antiinflametoria(Portell) laxant i digestiva a la Mata i vulnerària a Forcall. A Vilafranca  com antisèptica, vulnerària, antiseptica i antiespasmòdica.
 A la Plana Alta com antisèptica vulnerària. ( Entre altres propietats)

També en el meu viatge aques estiu passat al Pirineu al mas del Negre vaig poder gaudir de l'herba de Sant Joan a la comarca del Ripollès.

 

Teucrium polium. subespècie capitatum. Timó mascle

Teucrium polium. Subespècie capitatum. Timó mascle.
Amb les fulletes que ens recorden al timó però  les cabotetes el diferèncien d'ell i li donen identitat pròpia .
 Aquesta primera vegada el vaig veure a Olocau prop del Puntal dels Llops a  la comarca del Camp de Túria, tot i aixó també l'he vist a Borriol a la Plana Alta.

 Passejant pel terme de Borriol vaig veure també timó mascle, curiosament té les fulles igual que el timonet  però al final de la tija fa com una caboteta en lloc de la flor que fa el timó.

Panellis spinosa. Gravit

Panellis spinosa. Gravit, arnica, pedrafic.
 És una planteta molt comú especialment a les zones de muntanya, per les vores dels camins i conreus de secà. En aquest cas la vaig trobar al terme d'Olocau a la comarca del Camí de Túria a les macollades Olocauines. Vora les garroferes centenàries.

 Segons ens explica Luís Mulet Pacual al seu llibre  Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón ens parla de les diferents maneres que la gent d'aquestes comarfques anomena a aquesta planteta.  A Forcall (els Ports) Ull de bou, a Albocàsser (l'Alt Maestrat)pedrafic i a Borriol- Masde Clara (Plana Alta) arnica.
 Pel que fa a la seua utilització ens explica que al Forcall s'utilitza com diuretica i al mas de Clara de Borriol com antiflogística) 

 Vora un marge d'un bancal, al terme de Borriol  vaig trobar l'arnica

Rosmarinus officinalis.Romer

Rosmarinus officinalis.Romer/Romaní 
 El romer tal vegada siga la més comuna de les plantes  que ens trobem per les muntanyes  del voltant de les comarques de la Plana, i el Maestrat.

Al desert de les Palmes després d'un estiu sec que havia engroguit els romers la tardor i les primeres pluges feia florir el romer.

Passejant per Borriol seguint la via Augusta també vaig trobar alguns romers entre la vegetació. Pel que fa a les seues propietats medicinals,  Luis Mulet Pascual en el seu llibre "Estudio etnobotànico de la provincia de Castellón"  ens parla de la seua utilització a les comarques de la Plana els Ports l'Alcalatén, la Plana, l'Alt Millars i l'Alt Palància.  El ventall de possibilitats és molt gran i ací en citare alguns exemples dels que diu al llibre. Als Ports s'utilitza com   estimulant circulatori, vulnerària i hepatoprotectora, antirreumàtica, hipotensora, anticatarral i antiflogística i digestiva, entre d'altres.
 Al Maestrat també s'utilitza com  vulnerària, antisèptica, hipotensor, anticatarral, detoxificador, antiodontàlgica, antirreumàtica, descongestiva nassal, antiflogística, antialopècica purgant estimulant i revulsiva, espectorant i antisèptica.
 Pel que fa a la Plana Alta també s'utilitza com a vulnerària antisèptica, hemostàtica, antiinflamatòria, digestiva, antitusigènica, protector gàstric, afrodisíaca, antiinfecciosa, entre d'altres.
 És impressionant la quantitat de propietats que té .

 Del romer també es pot fer alchool  de romer, per fer fregues estimulants. Per altra banda és comú  el  seu ús en la  cuina tradicional com pot ser   per acompanyar carn, peix o la paella.

Pel que fa a la música popular el romer  el trobem en alguna cançoneta popular com  per exemple aquesta nadala.

Pastorets i pastoretes 

feu-me llenya que tinc fred

no me la feu d'argelagues 

feu-me la de romeret, de romeret