Ceratitis capitata. Mosca del mediterrani o de la fruita

Mosca del Mediterrani o de la fruita.
 Més menuda que l'altra mosca però coneguda perlseus efectes devastadors sobre   la fruita.

Apis mellifera. Abella

 Apis mellifera. Abella.
 Les abelles formen part del nostre paisatge i crec que cal recordar la seua importància amb la pol·linització de les espècies vegetals .
 És un insecte molt estudiat pel seu aprofitament, per l'estracció de mel i pol·len i també com hem dit abans per la pol·linització de les espècies vegetals i en especial aquelles  espècies   conreades. Hi trobem moltes subespècies.
 És una de les espècies d'animals  on l'organització social  és més important.
 La distribució de les tasques dintre del rusc depenent de l'edat , el sexe o el rang social fa que desenvolupen una tasca o una altra i això fa  que  la vida de l'arna funcione, i tothom té el seu paper dintre del rusc.

Abella amb les potetes plenes de pol·len

Les larves són alimentades amb jaleia reial fins al tercer dia,  és clau l'alimentació a partir del   tercer dia , si continuen l'alimentació amb jaleia reial esdevindrà una reina, si al tercer dia es canvia l'alimentació a pol·len esdevindrà una obrera. En el cas que siga una obrera, depenent de l'edat tindrà una funció dintre l'arna, ventilació, l'alimetació de les larves i finalment les més velles eixiran del rus per recollir pol.len i nectar.

Bombus terrestris. Borinot de terra.

 Bombus terrestris. Borinot de terra.
 He tingut dubte si era el bombus terrrestris i el bombus hortorum. Finalment per la coloració de les franges de l'abdomen i el tòrax he pensat que tenia més semblances amb les del bombus  terrestris.
 Un dels trets diferencials és el final de l'abdomen pintat de blanc, però tant a la viquipèdia a l'enllaç esmentat com al llibre consultat  "Insectos y arañas guias de bolsillo. George C. Mc Gavin, edicions Omega" esmenta també l'espècie bombus hortorum com de cua blanca.
Però la distribució de la coloració de les franges de l'abdomen , blanc, negre, groc, negre coincideixen sols amb el bombus terrestris.

Furga.

 Furga
 També anomenat cuc de terra, però a Castelló de la Plana el solem anomenar furga, supose per té relació amb  l'acció que fem quan introduïm un dit a terra  a un objecte, que li diem furgar, tal com fa l'animal quan s'introdueix a terra..

 Fent el Camí del mas d'Avall a les Useres vaig trobar aquesta furga de considerables dimensions que buscava tornar a la terra.
 No sé l'espècie

Llangost??

Llangost??
 Al terme de les Useres(l'Alcalatén) em vaig trobar aquest llangostest que saltironejava de pedra en pedra.

Babosa negra.

 Babosa negra.
 De moment no sabria el seu nom científic. Sol ser la babosa o com li diem també a Castelló el caragol despullat més comú, viu a les zones d'horta i especialment és molt devastador quan la temperatura és suau i la humetat és alta, especialment això passa a la primavera i a la tardor. A les hores de més calor viu amagada sota terra o sota les pedres i ix a la superfície  quan la humetat i la temperatura li són més favorables. Sol també eixir molt per la nit, convertitnt-se amb umb plaga quan hi ha gran quantitat.

Abelles gegants??

  Aquestes abelles  de grans dimensions solen fer els abellers en fang en aquest cas en podem veure un exemple dintre de casa. A Castelló de la Plana, la Plana Alta. De moment no tinc catalogada l'espècie ni tinc la fotografia de l'insecte.

Pezothrips kellyanus.Trip del taronger.

Pezothrips lellyanus.Trip del taronger
 El trip és un insecte  que fa unes gleries en fruits i fulles.
En aquest cas és el del taronger i veiem la galeria a una fulla.

Aranya.

Aranya.
Tampoc aquesta aranya sé la espècie que és, la vaig trobar a la paret de la piscina, a la partida la Vall de Borriol, a la Plana Alta.

Babosa o llimac.

Babosa o llimac.
No sabria encara definir l'espècie de llimac que és . Aquesta la trobem normalment a la marjal de Castelló de la Plana, a la Plana Alta. El nom poular que li diem a Castelló és caragol despullat.  A Castelló en solem trobar de dos tipus , aquest més blanc i un altre que és totalment negre.

Theba pisana. Caragol avellanenc

Theba pisana. Caragol avellanenc.
  És el caragolet més comú que trobem pels horts de tarongesr i marges, camins i vora les séquies, molt abundant després de ploure, com en aquestes fotografies.

Aranya.

Aranya.
 Vora la séquia de la partida la Mota de Castelló  de la Plana, a la Plana Alta. Filant la teranyina entre el senill de la séquia vaig trobar aquesta preciositat, entenc que no és l'espècie argiope bruennichi ja que no té les ratlles horitzontals típiques negres i grogues.

Eriçó de mar.

Eriçó de mar.
 Desconec quina espècie d'eriçó de mar és, el vaig trobar vora la platja de la Gola del Millars a Almassora, a la Plana Alta.

Gavines.

 Gavines.
  Tot i que de moment desconec  les diferents espècies de gavines en aquesta entrada aniré posant tots aquells ocells semblants a les gavines  que em trobe vora mar.

 En la meua visita al castell de Dénia les gavines van ser companyes de viatge, aturant-se als merlets del castell.

Oryctolagus cunicular. Conill de bosc.

Oryctolagus cunicular. Conill de bosc.
 Va ser al riu de les Coves o de Sant Miquel, al terme de les Coves de Vinromà, quan tornava cap a casa pel mig de la llera del riu, i em vaig trobar el conill que corria, però es va aturar i em va deixar apropar-me per fotografiar-lo. Tal vegada no es trobava molt bé, com podem veure de la manera que tenia els ulls a la imatge.

Bufó bufó. Gripau comú.

 Bufó bufó. Gripau comú.
Va ser l'estiu del 2015 en la meua estada al mas del Negre a Ogassa, el Ripollès quan passejant per la nit pels voltants del mas vaig poder veure in gripau jove que passejava vora la perera del costat del mas.
Abans per l'horta de Castelló de la Plana se'n veien molts, però ara fa temps que no n'he vist.
 Els gripaus i les llegendes.
 Els gripaus  es troben molt dintre les rondalles i literatura popular d'històries i llegendes, des dels més clàssics de contes  de princeses i gripaus fins ja les històries  més locals  del poder dels gripaus amb la seua capacitat de tirar el "viri viri",o  aquella història de com un jove li fa una malifeta al gripau i aquest es venja i va a sa casa i se li posa al pit fins que li va ocasionarla mort mentre dormia.

Pelophylax perezi. Granota verda o vulgar

Pelophylax perezi. Granota verda o vulgar.
 En aquesta entrada estudiarem les granotes , concretament la granota vulgar, importantíssima dintre la fauna de les marjals de la Plana.
 A l'enllaç a la viquipèdia podem observar el seu cicle, em sorpren la seua alimentació que puguen menjar de tot allò que es mou per les séquies fins i tot les xicotetes culleretes.

Ischnura elegans.Llantió nansat

Ischnura elegans.Llantió nansat. 
 El nom popular que reb a Castelló de la Plana és agulleta. En aquest cas és un mascle  i la característica més identificatòria  és el segment abdominal blau.   Aquest segment al final de l'abdomen   sols el  té el mascle.

Argiope bruennichi. Aranya vespa

  Argiope bruennichi. Aranya vespa.
 L'aranya vespa o aranya tigre  és molt comú a les terres de la  marjal de Castelló de la Plana, sol fer la teranyina entre els conreus. En aquest cas l'he trobada al marge d'una séquia.
 La seua característica és tenir unes bandes negres i grogues  a la part de l'abdomen.

Gryllus campestris??. Grill

Gryllus campestris?? Grill.
 Una nit   de l'estiu passat a l'alqueria vaig poder fotografiar aquesta preciositat, que s'amagava darrera d'una porta. No estic segur que es tracta d'aquesta espècie.