Encisam salvatge que creix en vores de camins i també el tenim a la partida la Mota de Castelló de la Plana.
En aqusta ocasió va ser prop d'Artana, tot i que creix en molts indrets per les vores de camins i descampats.
El nostre petit món salvatge són totes aquelles espècies animals i vegetals que vaig coneixent i que són lliures, tot i que moltes viuen en zones on la pressió humana és molt forta. Ací intentaré identificar-les i coneixer-les una mica millor.
dissabte, 29 d’agost del 2015
Lactuca serriola. Encisam bord
Lactuca serriola. Encisam bord
Encisam salvatge que creix en vores de camins i també el tenim a la partida la Mota de Castelló de la Plana.
En aqusta ocasió va ser prop d'Artana, tot i que creix en molts indrets per les vores de camins i descampats.
Encisam salvatge que creix en vores de camins i també el tenim a la partida la Mota de Castelló de la Plana.
En aqusta ocasió va ser prop d'Artana, tot i que creix en molts indrets per les vores de camins i descampats.
Torilis arvensis. Pastanaga borda
Torilis arvensis. Pastanaga borda.
Es una planta molt abundant als camps de conreu i quan naix la fulla és molt semblant a la de la pastanaga cosa que complicada birbar-les, si no és coneix molt bé la fulla de la carlota. Per altra banda si alguna vegada caminem per un bancal erm de secà les seues llavors tenen molta capacitat per adherir-se a la roba.
Tot i el seu nom de pastanaga borda, la seua arrel no té cap us per l'alimentació i tamb poc perteny al mateix genere que la safanòria (daucus carota)
És també una planta molt comuna a la parrtida la Mota del terme de Castelló de la Plana.
Es una planta molt abundant als camps de conreu i quan naix la fulla és molt semblant a la de la pastanaga cosa que complicada birbar-les, si no és coneix molt bé la fulla de la carlota. Per altra banda si alguna vegada caminem per un bancal erm de secà les seues llavors tenen molta capacitat per adherir-se a la roba.
Tot i el seu nom de pastanaga borda, la seua arrel no té cap us per l'alimentació i tamb poc perteny al mateix genere que la safanòria (daucus carota)
 |
| Detall de la flor ampliada |
És també una planta molt comuna a la parrtida la Mota del terme de Castelló de la Plana.
Rumex pulcher. Romança.
Rumex pulcher. Romança.
Dintre del genere rumex és l'altre rumex a part del rumex crispus que creix a la partida la Mota de Castelló,fa una roseta de fulles i després cap a la primavera i l'estiu floreix.
Luís Mulet Pascual l'eidentifica en el seu llibre" Estudio etnobotànico de la provincia de Castellón" i ens diu que a Castelló de la Plana s'utilitza com antihemorroidal. S'utilitza l'arrel posada en cotacte amb les almorranes. Cada dia es renova la planta. Al vuité dia les almorranes desapareixen.
A les Useres s'utilitza la part aèria en tissana anticatarral.
Detall de les inflorescències agrupades i les tiges rogenques.
Dintre del genere rumex és l'altre rumex a part del rumex crispus que creix a la partida la Mota de Castelló,fa una roseta de fulles i després cap a la primavera i l'estiu floreix.
Luís Mulet Pascual l'eidentifica en el seu llibre" Estudio etnobotànico de la provincia de Castellón" i ens diu que a Castelló de la Plana s'utilitza com antihemorroidal. S'utilitza l'arrel posada en cotacte amb les almorranes. Cada dia es renova la planta. Al vuité dia les almorranes desapareixen.
A les Useres s'utilitza la part aèria en tissana anticatarral.
Detall de les inflorescències agrupades i les tiges rogenques.
Calystegia sepium. Campanetes de canyar
Calystegia sepium. Campanetes de canyar.
També anomenada corretjola grossa, per diferenciar-la de les altres corretjoles, la corretjola (convolvulus arvensis), la fulla i les flors de les campanetes de canyar són més grans.(També anomenada convolvulus sepium)
En aquest cas l' he trobat a la partida la Mota de Castelló de la Plana.
Segons ens conta Luís Mulet Pascual al seu llibre "estudio etnobotánico de la provincia de Castellón"
La corretjola gran s'utilitzava com a purgant a la comarca dels Ports i per netejar la sang a la Plana Alta.
També anomenada corretjola grossa, per diferenciar-la de les altres corretjoles, la corretjola (convolvulus arvensis), la fulla i les flors de les campanetes de canyar són més grans.(També anomenada convolvulus sepium)
En aquest cas l' he trobat a la partida la Mota de Castelló de la Plana.
La corretjola gran s'utilitzava com a purgant a la comarca dels Ports i per netejar la sang a la Plana Alta.
Index alfabètic general
Index alfabètic
En aquest index trobareu les inicials de les lletres del nom científic, es a dir cada lletra és un enllaç de l'etiqueta on ni ha totes les espècies vegetals que tenen la lletra com a inicial del seu nom científic, de les espècies treballades al bloc.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
En aquest index trobareu les inicials de les lletres del nom científic, es a dir cada lletra és un enllaç de l'etiqueta on ni ha totes les espècies vegetals que tenen la lletra com a inicial del seu nom científic, de les espècies treballades al bloc.
A
C
DE
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
divendres, 28 d’agost del 2015
Epilobium hirsutum.Matajaia
Epilobium hirsutum. Matajaia.
És una planta de flors rosa que creix vora les séquies i cursos d'aigua.
També creix a la partida la Mota de Castelló de la Plana, al marge de les séquies. A la viquipèdia ens parla una sobre el genere epilobi, i els trets generals , així com les espècies que comprén.
És una planta de flors rosa que creix vora les séquies i cursos d'aigua.
També creix a la partida la Mota de Castelló de la Plana, al marge de les séquies. A la viquipèdia ens parla una sobre el genere epilobi, i els trets generals , així com les espècies que comprén.
 |
| Matajaia vora la séquia |
Scolia flavifrons. Vespa paràsita.
Scolia flavifrons. Vespa paràsita.
Impressionant aquest himenòpter, el vaig trobar passejant per l'hort de la partida la Mota de Castelló de la Plana. Estaven a unes flors d'uns porros aturades. Sobre tot em van sorprendre tres coses, la seua grandària, ja que eren unes vespes impressinants, per altra banda els seus colors negre i groc, i després el que em resulta també sorprenent és el seu ritme més tranquil, normalment les abelles no em donen tan de temps.
Tampoc no em va atacar ni es va fixar amb la meua presència. Per altra banda una altra cosa que em sobta llegint sobre ella és el seu cicle, pica a la larva d'escarbat i posa l'ou i es desenvolupa l'ou i creix alimentant-se de la larva d'escarbat fins que acava consumint-la. Impressionant!!
En aquesta fotografia ampliada podem veure les madíbules plenes de pol·len, i les seues potes peludes.
Impressionant aquest himenòpter, el vaig trobar passejant per l'hort de la partida la Mota de Castelló de la Plana. Estaven a unes flors d'uns porros aturades. Sobre tot em van sorprendre tres coses, la seua grandària, ja que eren unes vespes impressinants, per altra banda els seus colors negre i groc, i després el que em resulta també sorprenent és el seu ritme més tranquil, normalment les abelles no em donen tan de temps.
Tampoc no em va atacar ni es va fixar amb la meua presència. Per altra banda una altra cosa que em sobta llegint sobre ella és el seu cicle, pica a la larva d'escarbat i posa l'ou i es desenvolupa l'ou i creix alimentant-se de la larva d'escarbat fins que acava consumint-la. Impressionant!!
En aquesta fotografia ampliada podem veure les madíbules plenes de pol·len, i les seues potes peludes.
Cynodon dactylon. Gram
Cynodon dactylon. Gram.
Les persones que conreen un hort i tenen el gram a l'hort saben la dificultat de conviure amb ell, a l'estiu durant el seu cicle vegetatiu amb aigua i calor creix molt ràpid i cal tenir molt en compte que si es treballa amb el motocultor si no recollim els trossets de tija el que fem és escampar-lo més i cada vegada la taca de gram és més gran.
El gram despres d'haver-lo treballat torna a crèixer i va obrint-se camí.
En la imatge de sota veiem el gram florit
Les persones que conreen un hort i tenen el gram a l'hort saben la dificultat de conviure amb ell, a l'estiu durant el seu cicle vegetatiu amb aigua i calor creix molt ràpid i cal tenir molt en compte que si es treballa amb el motocultor si no recollim els trossets de tija el que fem és escampar-lo més i cada vegada la taca de gram és més gran.
 |
| Gram florit-14-6-15 |
En la imatge de sota veiem el gram florit
dijous, 27 d’agost del 2015
Hyoscyamus albus.Jusquiam.Belenyo.
Hyoscyamus albus.Jusquiam.Belenyo.
Tot i que després n'he vist més aquests primers els vaig veure al monestir de Sant Miquel a Llíria, a la comarca del Camp de Túria, la planta la vaig descobrir pel caminet cap al poblat iber d' Edeta, vora la paret del monestir.
És una planta originària del nord d'Africa i s'ha extés per tot el Mediterrani, . És una planta verinosa que té alcaloides com a principis actius, principalment hiosciamina. És utilitzat en homeopatia com a calmant i en els pobles primitius era utilitzat com afrodisiac. A altes dosis és narcòtic. (extret de le wikipedia).(wikipedia)
Es diferència del jusquiam negre per les flors més fosques de color ocre.
Prop de l'església de Borriol a la Plana Alta vaig trobar el Belenyo.
Tot i que després n'he vist més aquests primers els vaig veure al monestir de Sant Miquel a Llíria, a la comarca del Camp de Túria, la planta la vaig descobrir pel caminet cap al poblat iber d' Edeta, vora la paret del monestir.
Es diferència del jusquiam negre per les flors més fosques de color ocre.
Prop de l'església de Borriol a la Plana Alta vaig trobar el Belenyo.
dimecres, 26 d’agost del 2015
Hypericum ericoides.Cor de Penya.
Hypericum ericoides. Cor de Penya.
Aquesta petita planteta la vaig descobrir als clevills de la roca prop del Monestir de Sant Miquel a Llíria el Camp de Túria.
El seu nom fa referència al cepell, erica (ericoides), per la seua similitud. En etnobotànica s'utilitza la seua infusió com a tònica i estimulant de la gana. També es creia que era bona per dissoldre les pedres de ronyó.
Aquesta petita planteta la vaig descobrir als clevills de la roca prop del Monestir de Sant Miquel a Llíria el Camp de Túria.
dimarts, 25 d’agost del 2015
Hypericum perforatum.Pericó groc
Hypericum perforatum. Pericó.
És fàcil identificar-la a l'estiu quan està florida que les seues flors resalten etre la vegetació. És clàssica per les seues propietats curatives. A l'enllaç de la viquipèdia podrem veure moltes de les seues propietats.
Herba de Sant Joan o pericó florida.
Segons ens conta Luís Mulet Pascual en el seu estudi etnobotànic de la provincia de Castelló
S'ha utilitzat com hipotensora i diurètica. En us extern, vulneraria i antiinfeciosa, acció vitamínica P.
En la seua utilització popular als Ports com antiinflametoria(Portell) laxant i digestiva a la Mata i vulnerària a Forcall. A Vilafranca com antisèptica, vulnerària, antiseptica i antiespasmòdica.
A la Plana Alta com antisèptica vulnerària. ( Entre altres propietats)
També en el meu viatge aques estiu passat al Pirineu al mas del Negre vaig poder gaudir de l'herba de Sant Joan a la comarca del Ripollès.
És fàcil identificar-la a l'estiu quan està florida que les seues flors resalten etre la vegetació. És clàssica per les seues propietats curatives. A l'enllaç de la viquipèdia podrem veure moltes de les seues propietats.
Segons ens conta Luís Mulet Pascual en el seu estudi etnobotànic de la provincia de Castelló
S'ha utilitzat com hipotensora i diurètica. En us extern, vulneraria i antiinfeciosa, acció vitamínica P.
En la seua utilització popular als Ports com antiinflametoria(Portell) laxant i digestiva a la Mata i vulnerària a Forcall. A Vilafranca com antisèptica, vulnerària, antiseptica i antiespasmòdica.
A la Plana Alta com antisèptica vulnerària. ( Entre altres propietats)
També en el meu viatge aques estiu passat al Pirineu al mas del Negre vaig poder gaudir de l'herba de Sant Joan a la comarca del Ripollès.
Teucrium polium. subespècie capitatum. Timó mascle
Teucrium polium. Subespècie capitatum. Timó mascle.
Amb les fulletes que ens recorden al timó però les cabotetes el diferèncien d'ell i li donen identitat pròpia .
Aquesta primera vegada el vaig veure a Olocau prop del Puntal dels Llops a la comarca del Camp de Túria, tot i aixó també l'he vist a Borriol a la Plana Alta.
Passejant pel terme de Borriol vaig veure també timó mascle, curiosament té les fulles igual que el timonet però al final de la tija fa com una caboteta en lloc de la flor que fa el timó.
Amb les fulletes que ens recorden al timó però les cabotetes el diferèncien d'ell i li donen identitat pròpia .
Aquesta primera vegada el vaig veure a Olocau prop del Puntal dels Llops a la comarca del Camp de Túria, tot i aixó també l'he vist a Borriol a la Plana Alta.
Passejant pel terme de Borriol vaig veure també timó mascle, curiosament té les fulles igual que el timonet però al final de la tija fa com una caboteta en lloc de la flor que fa el timó.
Juniperus phoenicea. Savina comuna
Juniperus phoenicea. Savina comuna.
E l dia 12-6-15, després de veure el Puntal dels Llops a Olocau , mentre baixava cap al poble vaig poder veure aquestes savines.
E l dia 12-6-15, després de veure el Puntal dels Llops a Olocau , mentre baixava cap al poble vaig poder veure aquestes savines.
dilluns, 24 d’agost del 2015
Sideritis angustifolia. Rabet de gat.Adsabra
Sideritis angustifolia. Rabet de Gat. Adsabra
Anomenada rabet de gat, cua de gat o adsabra. Evidentment el nom de la planta és per la semblança entre les tiges i la cua de l'animal.
En aquesta ocasió el vaig descobrir prop del Puntal dels Llops a Olocau, a la comarca del Camp de Túria.
Caminant pel terme de Borriol porp de la via Augusta també vaig trpbar una mica rabet de gat.
Anomenada rabet de gat, cua de gat o adsabra. Evidentment el nom de la planta és per la semblança entre les tiges i la cua de l'animal.
En aquesta ocasió el vaig descobrir prop del Puntal dels Llops a Olocau, a la comarca del Camp de Túria.
Jasonia blutinosa. Te de roca
Jasonia blutinosa. Te de roca.
Va ser al puntal dels Llops prop d'Olocau, a la comarca del Camp de Túria on em vaig trobar el te, tot i que encara no estava florit.
Aquesta vegada si que vaig tenir la sort de trobar-lo florit, al Camí de Borriol a Sant Joan de Moró vora el barranc de les Ermites.
 |
| Te de roca al puntal dels Llops(Olocau, El Camp de Túria) 12-6-15 |
Va ser al puntal dels Llops prop d'Olocau, a la comarca del Camp de Túria on em vaig trobar el te, tot i que encara no estava florit.
Aquesta vegada si que vaig tenir la sort de trobar-lo florit, al Camí de Borriol a Sant Joan de Moró vora el barranc de les Ermites.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)