Asphodelus aestivus. Albó estival

Asphodelus aestivus. Albó estival.

 Albó 1-2-15- Llíria, camí d'Olocau

 Amb aquesta primera imatge encara no florida no estic segur si és l'asphodelus aesticum o l'asphodelus  ramosus. Faltaria veure la inflorescència per acabar-ho de confirmar.

Asphodelus fistulosus. Porrassina, cebollí.

Asphodelus fistulosus. Porrassina, cebollí.

 Porrassina prop del Riu Sec pel camí de la Magdalena Castelló de la Plana

  El nom  de cebollí li ve de la seua primera fase de creixement, que fa  una massa de fulles que recorden una mica  el planter de ceba, però molt més espesses. Després es diferència totalment pel seu espigó central d'on eixirà   després la flor.

Porrassina en plena flor prop de Tavernes de la Valldigna.25-2-15

Cebollí, porrassina a  Llíria.Camp de Turia.1-2-15

 Porrassina pel camí de la Magdalena gener-15

Moricandia arvensis. Coletxó

 Coletxó florit. 1-2-15. Olocau. Camp de Túria

Moricandia arvensis. Coletxó. El vaig trobar a una vora del camí  prop del mas del Capellà en  el terme del Camp de Túria.  Les seues flors  són molt cridaneres sobre tot pel color.

Muscari neglectum. Capblau

 Muscari neglectum. Capblau. Aquesta planteta tan especial  la vaig trobar caminant pe la Valldigna prop de Tavernes de Valldigna, vora un camí de tarongers, perteny a ala família de les liliàcies.

Carrichtera annua. Pitanet

Pitanet 1-2-15

 Carrichtera annua. Pitanet. Aquesta planteta la vaig veure per primera vegada fent el Camí de Llíria a Olocau al Camp de Túria,  era el mes de febrer i estava en flor.

Anthyllis cytisoides. Albaida, botja

Anthyllis cytisoides. Albaida, botja.

Mata d'Albaida al Desert de les Palmes 21-2-15

Flor d'Albaida

 A la primavera les boges  recuperen la seua lluentor, les flors grogues cobreixen tota la planta i les fulles llueixen  aquesta tonalitat blanca, d'ací el seu nom d'albaida.

 Albaida a la muntanyeta de la Magdalena, Castelló de la Plana

Calicotome spinosa. Cambrona

Calicotome spinosa. Cambrona. Argelaga negra

 És semblant a una argelaga. però les fulles tenen tres foliols i no tenen tantes punxes, com l'argelaga corrent.

La cambrona fa  unes tavelles grans

Cistus monspeliensis. Estepa negra

Cistus monspeliensis. Estepa negra.  L'estepa negra te les fulles d'un verd fosc, lanceolades, aquesta l'he trobada al Desert de les Palmes(Plana Alta, Benicàssim) el 21-2-15 tot fent el Camí  pel brancal del desert-Irta-Pla de l'Arc.

 Estepa negra apunt de florir.21-2-15

 Estepa negra. Desert de les Palmes 21-2-15

 Desert de les Palmes. estepa negra 21-2-15

 Caminant per un raconet del teme de Borriol de la partida de la Vall vaig poder trobar les llavors madures de l'estepa negra, encara no l'he trobada en flor

Llavors d'estepa negra

Ruta montana. Ruda de muntanya

 Ruta montana. Ruda de muntanya.

Ruda de munatanya- 21-2-15 Desert de les Palmes

 La seua olor forta és inconfundible,  en aquest cas és del  desert de les Palmes, la vaig trobar en la caminada del 21-2-15.

 Ruda de muntanya. 21-2-15

 Ruda de montanya en flor prop del puntal dels llops,( Olocau, el Camp de Túria).

 Ruda de muntanya en flor prop del puntal dels llops, ( Olocau, el Camp de Túria).

Bupleurum rigidum.Orella de llebre

Bupleurum rigidum.Orella de llebre. Quan vaig fer la caminada pel Desert de les Palmes, vaig trobar un rogle de plantetes d'orella de llebre, el seu nom és evident que recorda la forma de les fulles amb l'animal,  el que em va semblar sorprenent va ser el seu color blavós però sobre tot  el seu tacte, rigit, dur, relacionat amb el nom científic rigidum. Faltaria fer el seguiement amb la planta en flor.

Passejant pel terme de Borriol a final del mes de juny la trobem començant a espigar

Al terme de Castelló:
Al terme de Castelló hem trobat l'orella de llebre, en aquest cas prop del barranc de la Joquera a la senda del Camí i la gr33 que ix de la urbanització de Penyeta roja.

Bupleurum fruticescens.fenoll de llop

 Bupleurum  fruticescens. Fenoll de llop. És una xicoteta mata, amb les umbel·les recorda molt al fonoll, tot i que molt més xicotet, les seues floretes diminutes enlluernen les vores dels camins.

 Desert de les Palmes 21-2-15

Desert de les Palmes 21-2-15

Euporbia characias. Lletrera.

 Euporbia characios. Lletrera. Aquesta lletrera és molt gran, és fa com un arbust, impressionant també la flor, l'he trobada al Desert de les Palmes

s.

 En aquest cas no està florida, la vaig trobar al terme de Borriol.

Pinus pinea. Pi pinyer

Pinus pinea. Pi pinyer. És una especie de pi amb la copa  ampla , rodona i  de les seues pinyes  traiem els pinyons per menjar.
 En aquest cas son dos pins molt grans situats a l'ermita de la font de la Salut,  a Castelló de la Plana.

Pinus pinea 21-2-15. Font de la Salut

Phillyrea angustifolia. Aladern de fulla estreta.

Phillyrea angustifolia. Aladern de fulla estreta.

 És un arbust de fulla perenne, amb les fulles estretes, hem recorden una mica les de l'olivera però amb una tonalitat d'un verd més clar.Aquest el vaig coneixer  pel camí de Xert a Sant Mateu.(Baix Maestrat)

Quercus ilex rotundifolia. Carrasca

Quercus ilex rotundifolia. Carrasca.

   Com va de bé quan caminem sota el sol de l'estiu , quan ens trobem l'ombra d'una carrasca.
 Aquesta carrasca amb aglà és al camí entre Xert i Sant Mateu.
 A poc a poc anirem parlant  d'aquest arble tant emblenpàtic i tant representatiu de les nostres serres.

Thaometopoea dityocampa. Processionària

Thaometopoea dityocampa. Processionària. del pi

 La processionària és un malson per molts boscs de pins que en els anys  en els quals la plaga és forta  pot deixar molt malmesos els pins. També sembla ser que són molt urticaries si les toquem.
 En aquest cas vàrem veure el niu de cucs en  un pi prop de Tàrbena             ( Marina Baixa).
 El seu nom li ve ja  que forma files de cucs recordant les processons. En la foto inferior podem veure una filera de cucs al Desert de les Palmes ( Benicàssim)

Processionària prop de Benicàssim (Plana Alta)

Va ser a la caminada de la serra Gelada (Marina Baixa) a l'etapa d'Altea a Benidorm que també ens en vam trobar algun niu.