Pinus sylvestris. Pi roig.
Un dels tres característics per reconeixer-lo és l'escorça de color roig que té, en especial als exemplars més adults.
És un pi que no és molt comú al País Valencià tret de zones com el Penyagolosa que si que forma boscos. En aquest cas el vaig poder reconèixer a la finca del Negre a la comarca del Ripollès on és el pi predominant.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pinàcies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pinàcies. Mostrar tots els missatges
dissabte, 23 de gener del 2016
dimecres, 23 de desembre del 2015
Pinus pinaster. Pinastre
Pinus pinaster. Pinastre.
Caminant per la Pobla Tornesa (La Plana Alta) em vaig trobar aquesta espècie de pi, segons sembla el pinastre té la característica de tenir les pinyes més grosses i les fulles més llargues de tots els pins.
A la Pobla Tornesa hi vaig trobar algun bosquet camí de les Santes.
Caminant per la Pobla Tornesa (La Plana Alta) em vaig trobar aquesta espècie de pi, segons sembla el pinastre té la característica de tenir les pinyes més grosses i les fulles més llargues de tots els pins.
A la Pobla Tornesa hi vaig trobar algun bosquet camí de les Santes.
dissabte, 21 de febrer del 2015
Pinus pinea. Pi pinyer
Pinus pinea. Pi pinyer. És una especie de pi amb la copa ampla , rodona i de les seues pinyes traiem els
pinyons per menjar.
En aquest cas son dos pins molt grans situats a l'ermita de la font de la Salut, a Castelló de la Plana.
En aquest cas son dos pins molt grans situats a l'ermita de la font de la Salut, a Castelló de la Plana.
| Pinus pinea 21-2-15. Font de la Salut |
diumenge, 25 de gener del 2015
Pinus Halepensis. Pi blanc
Pinus halepensis. Pi blanc.
El pi blanc és el més corrent a totes les comarques costaneres, i de poca altitud, amb molta quantitat de pinyes, que cobreix moltíssimes hectàrees de les muntanyes del litoral.. El seu ràpid creixement i la seua proliferació després dels incendis l'ha fet col·lonitzar molt del que antigament correspònia a la carrasca, (Quercus ilex rotundifolia).
També, podem veure que moltes zones abancalades antigament ocupades per l'agricultura, petits bocins de terra arrancats a la muntanya pels nostres
avantpassats, per poder sobreviure millor, plantat per oliveres, garroferes o cereal. Encara en alguns bancalets veiem on hi ha esquelets d'aquesta manera de fer, i ens apareixen les restes d'una garrofera o una olivera mig seca.
El pi ha anat conquerint molts d'aquests bancals i ofegant les garroferes en mig del pinar, això si, els bancals fets de pedra en sec ens recorden que van formar part de terres de conreu.
Ara tal vegada una nova etapa se'ns prepara, la forta sequera i la debilitat dels pins, molt probablement a Tomicus està aclarint els boscos. Fins on arribarà?. Molts boscos de pi blanc vistos de lluny ens recorden un bosc caducifoli de tardor, si veiem les muntanyes de lluny, els pins agafen una tonalitat rogenca, no, no són roures, són pins morts pel tomicus.
disparat el perill. El
Clar, és el moment de tallar els pins malalts i pelar l'escorça, si poguerem controlar-ho seria una manera d'aclarir les zones exesivament espesses, si se'ns en va de les mans qui sap com poden acabar les
nostres muntanyes.
Sempre recordaré l'incendi del 82 del desert de les Palmes, i la canço que perpetua el record.
Mare al Bartolo jo no puc pujar, mare al Bartolo jo no puc pujar, que han tirat un misto i s'ha encés el pinar que han tirat un misto i s'ha enceés el pinar. Ja pugen els frares a tallar els pins, ja pugen els frares a tallar els pins i de Benicàssim colles de veïns i de Benicàssim colles de veïns.
Adéu al Bartolo ermita i convent, adéu al Bartolo ermita i convent adéu pera sempre que te llança el vent adéu per a sempre que te llança el vent.
També, podem veure que moltes zones abancalades antigament ocupades per l'agricultura, petits bocins de terra arrancats a la muntanya pels nostres
| flors masculines |
El pi ha anat conquerint molts d'aquests bancals i ofegant les garroferes en mig del pinar, això si, els bancals fets de pedra en sec ens recorden que van formar part de terres de conreu.
| Pinyes joves |
disparat el perill. El
Clar, és el moment de tallar els pins malalts i pelar l'escorça, si poguerem controlar-ho seria una manera d'aclarir les zones exesivament espesses, si se'ns en va de les mans qui sap com poden acabar les
nostres muntanyes.
Sempre recordaré l'incendi del 82 del desert de les Palmes, i la canço que perpetua el record.
Mare al Bartolo jo no puc pujar, mare al Bartolo jo no puc pujar, que han tirat un misto i s'ha encés el pinar que han tirat un misto i s'ha enceés el pinar. Ja pugen els frares a tallar els pins, ja pugen els frares a tallar els pins i de Benicàssim colles de veïns i de Benicàssim colles de veïns.
Adéu al Bartolo ermita i convent, adéu al Bartolo ermita i convent adéu pera sempre que te llança el vent adéu per a sempre que te llança el vent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)