Ilex aquifolium. Grèvol

 Grèvol

El grèvol és un arbre que desperta els sentits, en mig dels boscos de pi i carrasca de la Tinença de Benifassà o del Penyagolosa, on la major  humitat li facilita el creixement.

Les seues fulles lluentes i els fruits rogencs destaquen i el fan únic.

En vam poder veure algun fent el camí de Castell de Cabres a Coratxà i al Boixar, a la Tinença de Benifassà.

Quercus Suber. Surera.

Quercus suber. Surera.
 En aquestra entrada parlarem de la surera i tot el que anem coneixent d'ella.  Hi ha zones com la serra d'Espadà que  la trobem especialment arrelada , amb exemplars monumentals . És de remarcar el seu aprofitament forestal per l'estracció del suro de la seua escorça .

Surera prop d'Artana.

 En la nostra caminada l'1 de gener del 2016 per Artana vàrem poder veure les sureres de la serra d'Espadà .

  En aquest cas podem distingit la part de l'escorça del suro vell i la part on ja s'ha collit  que queda més rogenca on comença a crèixer de nou el suro.

Escorça de surera, dalt el vell i sota més vermellosa ja que l'han collit.

Sureres prop d'Artana a la Plana Baixa

Fulles de surera

 Surera prop d'Artana

Acer opalus subespècie opalus. Blada.

 Acer Opalus subespècie opalus. Blada.
 En el meu viatge al Pirineu l'estiu passat i les caminades pels voltants del mas de Negre a Ogassa, el Ripollès, vaig veure alguna blada, puc comparar les diferències entre les dues subespècies. Aquesta però té les fulles més grans i viu sols al principat de Catalunya, amb el roure martinenc, les fulles amb dents escasses i arrodonides. Caldria veure'l amb els fruits per acabar de confirmar-lo.
La font en la qual m'he basat per traure aquestes conslusions és el llibre Guia dels arbres dels Països Catalans de Ramon Pascual.

Fraxinus excelsior. Freixe de fulla gran.

 Fraxinus excelsior. Freixe de fulla gran.
 En el meu viatge aquest estiu al mas del Negre a Ogassa,  el Ripollès, prop de l'església de Sant Martí d'Ogassa, vora el camí  hi havia alguns exemplars molt grans de freixes que lluïen els seus fruits en grans poms.

Corylus avellana. Avellaner.

Corylus avellana.Avellaner.
 En el meu viatge l'estiu del 2015 al mas del Negre a Ogassa, el Ripollès, sota l'arbreda de roures  i pi roig  apareixien salvatges alguns avellaners , que vaig reconeèixer just pel fruit. Ja que la meua visió de l'avellaner és d'un arbre conreat, esporgat, llaurat i  organitzat en plantacions.

Sorbus aria. Moixera

Sorbus aria. Moixera.
 En fer el recorregut pels boscos del voltant del mas del Negre a Ogassa el Ripollès,  entre la boscúria destaca un arbre amb els revers de les fulles completament blanques, era la moixera  poc vista per mi per les terres de la Plana, sol viure per la muntanya mitjana  i les terres del Pirineu.

Quercus petrea. Roure de fulla gran.

Quercus petrea. Roure de fulla gran.
 En aquest cas i donada de vegades la dificultat en diferènciar les  espècies de roure,  faré una xicoteta anàlisi de la conclusió a l'hora de definir l'espècie, i atenent al que  ens explica en el seu llibre Guia dels arbres dels Països Catalans Ramon Pascual. Entenc que per la seua dimensió de les fulles, d'uns 10-15 cm  i la seua forma  elíptica amb la màxima  amplària cap al mig de la fulla coincideix més amb el roure de fulla gran, per altra banda tampoc tenen orelletes a la part de sota del peciol com en el cas del roure pènol. A més per la situació de les rouredes al Pirineu del Ripollès.
 Aquestes rouredes les vaig poder veure en el meu viatge al mas del Negre a la comarca del Ripollès l'estiu del 2016.

Fagus sylvatica. Faig

 Fagus sylvatica.Faig.
 Aquest estiu en les meues caminades durant l'estança al mas del Negre al Ripollès vaig poder gaudir de les fagedes del pirineu, que són els boscos de faig, on els faig omplen de fullaranca el terra i  la senda és tota una manta grisa, i la llum té problemes per arribar dintre del bosc.
 El bosc de faig que trobem més al sud és a la fageda del Retaule al Montsià on hi ha el faig Pare que és un faig vell i retorçut.

Brot de faig

Brot de faig

Bosc de faig a Ogassa , el Ripollès

Faig

Escorça de faig

Pinus sylvestris. Pi Roig

Pinus sylvestris. Pi roig.
 Un dels tres característics per reconeixer-lo és l'escorça de color roig que té, en especial als exemplars més adults.
 És un pi que no és molt comú al País Valencià tret de zones com el Penyagolosa  que si que forma boscos. En aquest cas el vaig poder reconèixer a la finca del Negre a la comarca del Ripollès on és el  pi predominant.

Ailanthus altissima. Ailant

Ailanthus altissima. Ailant.
 És un arbre que té un creixement molt ràpid, el veiem en jardins però també naturalitzat en vores de camins i marges.Per això és un dels arbres més invasors.

Ailant en un descampat de Castelló de la Plana

A les Goles del Millars(Almassora, Plana Alta), caminant per l'itinerari també en vaig trobar un exemplar.

Juniperus communis. Ginebre

Juniperus communis. Ginebre.
 El ginebre és un arbre o arbust prou comú a les terres de muntanya de la Plana i el Maestrat, els fruits s'utlitzen per fer la veguda alcoholica ginebra.

 Ginebre a Borriol, la Plana Alta

 Durant l'estiu en la visita al mas del Negre al Ripollès també vaig poder veure alguns ginebres.

Sambucus nigra. Saüc

 Sambucus nigra. Saüc
 El Saüc el trobem en alguns indrets de les comarques properes i també algunes vegades en places i masos.
 Té molta fama  per les seues capacitats curatives.
 Com no recordarem en aquestra entrada el ngrup de musica tradicional anomenat saüc del qual vàrem formar part fa molts anys. En aquest cas es troba conreat a una alqueria a la marjal de Castelló de la Plana.

 Fent el Camí per Cardedeu , al Vallès Oriental em vaig trobar a la riera tot ple de saücs.
                          

Olea europea var. Sylvestris.Ullastre

Olea europea var. Sylvestris.Ullastre.
   És l'olivera salvatge, la podem trobar creixent per qualsevol racó de les nostres muntanyes,a les altituds que es conrea l'olivera.

Ullastre rebrotant despres de l'incendi del Montgó, a la Marina Alta

 En aques cas passejant pel camí la Mota, en un marge rebrota un ullastre.

Pinus pinaster. Pinastre

Pinus pinaster. Pinastre.
 Caminant per la Pobla Tornesa (La Plana Alta) em vaig trobar aquesta espècie de pi, segons sembla el pinastre té la característica de tenir les pinyes més grosses i les fulles més llargues de tots els pins.
 A la Pobla Tornesa hi vaig trobar algun bosquet camí de les Santes.

Sorbus domestica. Servera

Sorbus domestica. Servera.
 Caminava pels camins  de Borriol buscant noves herbes i quan vaig alçar la vista estava a l'ombra d'una servera.  Ací aprendrem una mica més d'aquest arbre.
 Segons ens explica  Luís Mulet Pascual en el seu llibre " Estudio etnobotánico de la província de Castellón"  pel que fa a la donominació ens parla en general de servera i serves, també ens parla de sorolles( Sant Joana de Moró) , el seu nom ve del verb sorollar que vol dir sacsejar l'arbre perquè caiguen les serves. També és  coneguda al País Valencià com moixera de guilla.
 Pel que fa al seu us ens parla que en la majoria de pobles s'utilitza com astringent, també en molts pobles com Vistabella  del Maestrat s'utilitza com antidiarreica , les serves  s'han de menjar ben madures ja que verdes són molt aspres.