Planteta al cim del castell d'Enguera

 Planteta al cim del castell d'Enguera. En pujar dalt del castell d'Enguera i ser a la part més elevada sobre la roca em vaig trobar aquesta meravella, tot i que no sé quina planteta és

espècie no classificada a les Salines de Calp

 Espècies no identificades a les salines de Calp.

 En passar pel costat de les salines vaig trobar aquesta au que recordava un flamenc dintre de l'aigua

Espècies dubtoses de la serra Gelada.

 Espècies dubtoses de la serra Gelada.

Ceratitis capitata. Mosca del mediterrani o de la fruita

Mosca del Mediterrani o de la fruita.
 Més menuda que l'altra mosca però coneguda perlseus efectes devastadors sobre   la fruita.

Kalanchoe daigremontiana.

Kalanchoe daigremontiana.
  Aquesta espècie és endèmica de l'illa de Madagascar, conreada com a ornamental i naturalitzada en riberes i barrancs, té molta capacitat de multiplicació, ja que es capaç de multiplicar-se produint plantes a les vores de les fulles.
 Jo la vaig conèixer per primer cop en aquesta caminada del dia 9 de gener de Sagunt a Almenara, en aquest cas en un barranquet als afores de Sagunt.

  Durant la mateixa caminada en el marge d'un camí em vaig trobar aquest exemplar totalment florit, al costat d'una matissa, com veiem és molt invasora.

 Pel que darrerament ha pres fama és per la seua capacitat de curació del cancer.

Molsa

Molsa.
 En aquesta entrada estudiarem les molses i si podem les diferents espècies.

Molsa als boscos d'Artana a la serra d'Eapada, a la Plana Baixa.

Apis mellifera. Abella

 Apis mellifera. Abella.
 Les abelles formen part del nostre paisatge i crec que cal recordar la seua importància amb la pol·linització de les espècies vegetals .
 És un insecte molt estudiat pel seu aprofitament, per l'estracció de mel i pol·len i també com hem dit abans per la pol·linització de les espècies vegetals i en especial aquelles  espècies   conreades. Hi trobem moltes subespècies.
 És una de les espècies d'animals  on l'organització social  és més important.
 La distribució de les tasques dintre del rusc depenent de l'edat , el sexe o el rang social fa que desenvolupen una tasca o una altra i això fa  que  la vida de l'arna funcione, i tothom té el seu paper dintre del rusc.

Abella amb les potetes plenes de pol·len

Les larves són alimentades amb jaleia reial fins al tercer dia,  és clau l'alimentació a partir del   tercer dia , si continuen l'alimentació amb jaleia reial esdevindrà una reina, si al tercer dia es canvia l'alimentació a pol·len esdevindrà una obrera. En el cas que siga una obrera, depenent de l'edat tindrà una funció dintre l'arna, ventilació, l'alimetació de les larves i finalment les més velles eixiran del rus per recollir pol.len i nectar.

Bombus terrestris. Borinot de terra.

 Bombus terrestris. Borinot de terra.
 He tingut dubte si era el bombus terrrestris i el bombus hortorum. Finalment per la coloració de les franges de l'abdomen i el tòrax he pensat que tenia més semblances amb les del bombus  terrestris.
 Un dels trets diferencials és el final de l'abdomen pintat de blanc, però tant a la viquipèdia a l'enllaç esmentat com al llibre consultat  "Insectos y arañas guias de bolsillo. George C. Mc Gavin, edicions Omega" esmenta també l'espècie bombus hortorum com de cua blanca.
Però la distribució de la coloració de les franges de l'abdomen , blanc, negre, groc, negre coincideixen sols amb el bombus terrestris.

Talpó.

Talpó.
  De moment encara no l'he pogut fotografiar, però si que trobem els petits pilonets de terra que amuntega per fer els seus caus.  És un malsón per als conreus de carxoferes ja  que  es menja l'arrel  quan es troben en plena producció.

Thymus piperella. Pebrella.

Thymus piperella. Pebrella.
 La pebrella és una planteta llenyosa, no la trobem a les comarques de la Plana i el Maestrat, per això la tinc poc vista, en aquest cas l'he trobada  prop de la Barraca d'Aigües Vives entre Carcaixent i Alzira en la caminada pel Realenc cap a la Casella.

Serp.

Serp.
Ens trobàvem fent el camí prop d'Atzeneta del Maestrat, quan prop del camí inmòbil ens vam trobar aquesta serp,  primer bocabadats en veure-la, i després vaig reaccionar i vaig traure la camara , però ja  fugia cap a la paret de pedra més propera on es va amagar.

Furga.

 Furga
 També anomenat cuc de terra, però a Castelló de la Plana el solem anomenar furga, supose per té relació amb  l'acció que fem quan introduïm un dit a terra  a un objecte, que li diem furgar, tal com fa l'animal quan s'introdueix a terra..

 Fent el Camí del mas d'Avall a les Useres vaig trobar aquesta furga de considerables dimensions que buscava tornar a la terra.
 No sé l'espècie

Llangost??

Llangost??
 Al terme de les Useres(l'Alcalatén) em vaig trobar aquest llangostest que saltironejava de pedra en pedra.

Cuc?? . (Planes, Comtat)

Cuc?? . La Baronia de Planes.
 Aquest cuc el vaig trobar fent la caminada per la Vall d'Alcalà a Planes., prop de Margarida. No sé quina espècie és.

Quercus Suber. Surera.

Quercus suber. Surera.
 En aquestra entrada parlarem de la surera i tot el que anem coneixent d'ella.  Hi ha zones com la serra d'Espadà que  la trobem especialment arrelada , amb exemplars monumentals . És de remarcar el seu aprofitament forestal per l'estracció del suro de la seua escorça .

Surera prop d'Artana.

 En la nostra caminada l'1 de gener del 2016 per Artana vàrem poder veure les sureres de la serra d'Espadà .

  En aquest cas podem distingit la part de l'escorça del suro vell i la part on ja s'ha collit  que queda més rogenca on comença a crèixer de nou el suro.

Escorça de surera, dalt el vell i sota més vermellosa ja que l'han collit.

Sureres prop d'Artana a la Plana Baixa

Fulles de surera

 Surera prop d'Artana

Fong.

  Fong ( Artana).
 Aquest fong tan especial que a primera vista sembla un residu d'algun material derivat del petroli, és un fong que no conec encara el seu nom i el vaig trobar a Artana(La Plana Baixa), vora la urbanització entre la pinassa caiguda.

gramínia tallant.??

 Aquesta graminia que encara no li he trobat el nom sol tenir les fulles molt rígides i normalment tallen per les vores.

Ajuga chamaepitys.Iva artètica, herba felera

Ajuga chamaepitys.Iva artètica, herba felera.
 És una herba d'uns 20 centímetres, una mica llenyosa a la base i coberta de lelositats. En recorda una mica com si fora un petit pi, tot i que destaquen les flors grogues.
 Aquesta planta la vaig trobar baixant del castell de l'Alcalatén (l'Alcora) cap a les termes romanes de la Santa pel camí dels Bandejats.