dimecres, 30 de setembre del 2015

(girasolet de l'assut)

El girasolet de l'assut de Borriol.
 Aquesta planteta recorda una xicoteta margarida o girasolet i l'estructura de la planteta i les fulles recorda l'herbassana  de riu. De moment no la tinc identificada


 A part de trobar-la a l'assut de Borriol també al terme de Castelló a la séquia la Fileta el vaig trobar



Centaurea calcitrapa. Obriülls

 Centaurea calcitrapa. Obriülls.
  És diferència de les altres centaurees,  en el cas del nostre bloc de la centaurea aspera en particular per les prominents punxes que tenen les seues flors.


 En el nostre viatge al mas del Negre a Ogassa el Ripollès aquest estiu del 2015 també la vàrem trobar.



dijous, 24 de setembre del 2015

Santolina chamaecyparissus. Camamirla

 Santolina chamaecyparissus. Camamirla.
  També anomenada botja, camamirla, botja conillera o mançanilla.
 Forma grans matolls per les vores dels camins. Ens caldrà trobar-la en flor ja que aquesta primera vegada està ja molt seca



Durant les caminades pels voltants del mas del Negre, a Ogassa el Ripollès l'estiu del 2015, vaig trobar la camamila una mica més florida.



pudenta desconeguda

Aquesta pudenta desconeguda a part de no traure-la  de la millor manera encara no l'he poguda situar, tot i això és curiós el contrast entre el tors i el ventre, la vaig trobar a Borriol.

Asperula aristata. Canyeta d'or

Asperula aristata.  Canyeta d'or.
 Questa planteta que la vaig trobar amagada entre romers i matolls que per la seua estructura filiforme i sense fulles. Amb les floretes xicotetes que sobreixen entre els matolls.




Plantago albicans Herba-fam

Plantago albicans Herba-fam
Planteta menuda, moltes vegades que sol passar inadvertida davant de tantes flors, una mica endurid a la base, la trobem en molts marges dels bancals i camins .



Avena fatua. Cugula.

Avena fatua.  Cugula.
Aquesta civada borda la trobem en molts marges dels camins, és la planteta que els xiquets i les xiquetes els agrada jugar  arancant l'espiga i tirant-la als companys i veure com els grans es claven a la roba.
 amb ella també es sol fer un joc anomenat gall o gallina.

 En aquest cas prop d'un camí de Borriol, ara ja seca
 

dimecres, 23 de setembre del 2015

Crisopa.

 Crisopa.
 L'aparició d'aquesta crisopa va ser una mica estranya,  i per una altra banda va tenir un final trist.
  Em va apareixer engantxada al modem de la tauleta de l'ordinador. Com hi va arribar allà no en tinc ni idea,  vaig intentar salvar-la  portant-la al camp, però el pobre animalet no va aguantar el viatge . No ho vaig aconseguir.
 Em faltaria saber a quina espècie pertany. 
El que si que sabem és la seua importància en agricultura biològica, i la seua protecció per ser beneficioses per als conreus, ja que s'alimenten de pugons.


 Crisopa engantxada al modem



La pobra crisopa no va superar el viatge cap al camp.


  

dilluns, 21 de setembre del 2015

Marrubium supinum. Malrubí.

Marrubium supinum. Malrubí.
 El marrubi, o malrubi, forma matolls  al voltant dels camins. En aquest cas la vaig trobar pel camí de les Ermites de Borriol. La peculiaritat d'aquesta espècie és que té la flor de color morada.


Segons ens conta Luís Mulet Pascual en el seu llibre "Estudio Etnobotànico de la provincia de Castellón".
 Ens parla d'aquesta espècie com  hepatoprotectora i cotraverí.
 Té fama  en general en molts pobles de la Plana i el Maestrat per curar l'hepatitis.

diumenge, 20 de setembre del 2015

Sorbus domestica. Servera

Sorbus domestica. Servera.
 Caminava pels camins  de Borriol buscant noves herbes i quan vaig alçar la vista estava a l'ombra d'una servera.  Ací aprendrem una mica més d'aquest arbre.
 Segons ens explica  Luís Mulet Pascual en el seu llibre " Estudio etnobotánico de la província de Castellón"  pel que fa a la donominació ens parla en general de servera i serves, també ens parla de sorolles( Sant Joana de Moró) , el seu nom ve del verb sorollar que vol dir sacsejar l'arbre perquè caiguen les serves. També és  coneguda al País Valencià com moixera de guilla.
 Pel que fa al seu us ens parla que en la majoria de pobles s'utilitza com astringent, també en molts pobles com Vistabella  del Maestrat s'utilitza com antidiarreica , les serves  s'han de menjar ben madures ja que verdes són molt aspres.











dissabte, 19 de setembre del 2015

Leuzea conifera. carxofera borda

Leuzea conifera. carxofera borda.

  Aquesta modesta planta ens sorpren per la seua carxofeta pareguda a una pinya  de pi.




 Prop del tossal de l'Assut  de Borriol  vaig poder fer aquestes fotos amb la carxofera borda i les llavors escampades , prop del Tossal de l'Assut a Borriol

 

divendres, 18 de setembre del 2015

Asparagus horridus. Esparreguera marina

 Asparagus horridus. Esparreguera de menjar, esparreguera marina, esparreguera borda.
 Aquesta esparreguera si no ens fixem bé, és fàcil confondre-la amb una argelaga per la quantitat de punxes que conté.
Segons sembla l'esparreguera borda, que és com se l'anomena també, fa molt bons els espàrrecs. Un altre nom científic que se li dóna també és asparagus stipularis.
 Segons ens mostra el botànic  Luís Mulet Pascual en el seu llibre Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón,  al Baix Maestrat (Xert) s'utilitza per atraure els insectes,  a la plana Alta com a condiment i aliment(mas de la Correntilla).
 Segons ens conta el llibre també als masos de Xert i als corrals  de la zona posen la planta  penjada d'un cabiró, de manera que per la nit totes les mosques es queden  a la planta , llavors es cobreix amb  un sac per agafar-les.




dijous, 17 de setembre del 2015

Carpobrotus acinaciforme. Bàlsam

Carpobrotus acinaciformis. Bàlsam.
 És una planta que la trobem molt a la platja i se la utilitza per cobrir les zones de dunes  de vora  mar, ja que en moltes zones costanera hi ha el problema que el vent s'emporta la sorra.
 Tot i això és una planta de les considrades invasores i que tenen molta facilitat en reproduir-se.
 En aquest cas la trobem entre garrofes i pedres de pissarra, en un raconet ajardinat de la partida la Vall  de Borriol.
Em falta trobar-la en flor i així acabar de confirmar si és realment carpobrotus acinaciforme , la qual té la flor roja, o bé és carpobrotus edulis  si té la flor groga.


   Prop del castell de Vilafamés a la Plana Alta s'èscampava el bàlsam fins la roca grossa.



Asparagus acutifolius. Esparreguera boscana

Asparagus acutifolius. Esparreguera boscana.
Cap a la primavera els més aficionats a buscar espàrrecs ja ixen per la muntanya per  solcar matolls i argelagues per anat tallant entre les punxoses esparregueres els primers brots  més tendres, que una vegada més majors es ramifiquen i es fan més durs, però així tendrets són ben bons, bé en truita bé fregidets. En aquest cas la trobem  amb els fruits verds, a la partida de la Vall de Borriol