D'entre la vegetació resalten les cabotetes del tomaní, o bofarull. El tomaní sols es presenta en zones silícies, no soporta la pedra caliça. Aquest tomaní el vaig trobar en un raconet de la partida de la Vall a Borriol (La Plana Alta) on abunda molt la pedra pissarra.
Trobem el tomaní (lavandula stoechas) a l'estudi de Luís Mulet Pascual en el seu llibre " Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" i ens aporta dades sobre la denominació de la planta per les comarques de l'Alcalatén i la Plana. Segons ens descriu a l'estudi la denominació a l'Alcalatén( Les Useres) és cantueso i a Fondeguilla, Ain, Eslida Bafarull.
Pel que fa a la seua utilització ens diu:
A l'Alcalatén com antirreumàtica (les Useres).
A la Plana Baixa com detoxicant i antihemorroidal (Fondeguilla) astringent, antirreumàtica, (Eslida) digestiva i antiespasmòdica. ( Eslida).
Seguim aprenent sobre aquesta preciosa i meravellosa planta
Per diferenciar-la de les altres lavandules, en especial de la lavandula dentata que és la més semblant, en el tomaní les flors es troben aliniades i la inflorescència te una estructura més quadrada, i a la lavandula dentata la inflorescència és més circular i les fulles com el seu nom indica són dentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada