dijous, 10 de setembre del 2015

Quercus rotundifolia. Carrasca

 Quercus  rotundifolia. Carrasca.

 Seguim el nostre passeig per la partida la Vall del terme de Borriol i  ens trobem amb un grupet de grises carrasques, és per això que aprofitem per parlar una mica de la carrasca  i aprendre tot el que d'ella es desprén, és una tasca feixuga que hi anirem ampliant a poc a poc. Parlarem del  paisatge, els usos,  la classificació botànica o a la cultura popular que fa referència a ella.

 Espècie o subespècie? Pel que fa a la seua designació  entre els botànics sempre hi ha hagut baralla, alguns  la consideraven una subespècie de l'alzina( Quercus ilex) o si bé d'altres la  consideraven espècies diferents, d'aci la denominació freqüent en molts llibres quercus ilex  subespècie rotundifolia (del llatí de fulles rodones). Tot i que segons la viquipèdia darrerament es consideren espècies diferents. Tot i que de vegades hi ha híbrids i exemplars que ens fan difícil la diferenciació ja que els trets no estan tan clars.
 La carrasca té un color més grisenc  i les fulles són més rodones i retallades, l'alzina te un color més viu i les fulles són  més allargades i no tan retallades.




La carrasca i el nostre paisatge 
 La carrasca sovinteja molta part de les muntanyes  del País Valencia , tot i que fa molts  anys eren molt més comuns  i extensos els boscos de carrasca. Els  incendis forestals i la deforestació per terres de conreu així com la seua tala per fer carbó i fusta l'han fer  minvar de les nostres muntanyes. Per altra banda a l'hora d'ocupar  antics bancals abandonats o zones incendiades el pi té un creixement molt més ràpid a l'hora de colonitzar aquests  espais que la carrasca . Per altra banda si que és veritat que hi ha certes zones del Maestrat com  el pla de Catí o el pla de Vistabella que s'ha instaurat molt el seu conreu per l'extracció de la tòfona. Un dels paratges més emblemàtics del País Valencià en el que la carrasca és la protagonista és el Carrascar de la Font Roja a Alcoi. ( L'Alcoià.)
 Carrasca amb aglans menuts al mes de juny

La Carrasca: usos i oficis.
Al llarg del temps la carrasca ha estat protagonista de molts dels oficis dels nostres avantpassats .
 Els carboners: era un ofici que es dedicaben a fer carbó. Trossejaven la carrasca, aclarint les espesses o tallant les branques per aclarir-les  en el pijor dles casos molts carrascars van quedar convertits en carbó.
 Al carrascar de la Font Roja encara podem veure restes de carboneres, que eren els espais on s'apilava la llenya de carrasca, després es tapava amb terra de manera que anava cremant però sense flama i la fusta es convertia en carbó.

Els llenyateres tallaven i aclarien les carrasque per fer llenya i després vendre-la.
La fusta de carrasca era molt apreciada per la seua duresa per fer vigues.
El conreu de la tòfona. La carrasca és un dels arbres que a partir d'una certa altitud i unes condicions especials pot fer que al seu voltant es reproduïsca la tòfona que és un fong molt cotitzat per condiments. Per la zona de l'Alt maestrat i els Ports és una part important de l'economia d'aquestes comarques. Així com és tot un art l'ensinistrament dels gossos per trobar-la.
  La carrasca en l'alimnetació:
 En l'alimentació els seus aglans han segut part de l'aliment dels nostres avantpassats així com en  s'ha aprofitat en l'alimentació del bestiar, especialment dels porcs.
Pel que fa al seu us medicinal  Vicente Ferrer Pérez també en parla al llibre  seu  llibre Les muntanyes de Carcaixent i  ens diu quan nomena la carrasca." La medicina popular li assigna propietats astringents i remei de les hemorràgies externes i internes. Les decoccions de l'escoça també han estat emprades per a curar la diarrea".



 

Fulles grises de la carrasca
 Pel que fa a carrasques monumentals o importats  en recordaré algunes
La Carrasca de Culla és la més gran en diferencia i  per la seua soca i la seua volada, vaig poder visitar-la el dia abans que tancaren la finca ja que és privada i vaig poder fotografiar-la i abraçar la seua soca, és a la carretera de Culla cap a Albocàsser
La carrasca del  del Rivet de  Benassal, era una carrasca monumental centenària i de gran volada però  una nevada primaveral la va partir quasi arran de soca. En una de les caminades vaig poder fotografiar-la abans de la nevada i poc després de la nevadaamb la seua soca partida

La carrasca del Rivet de Benassal abans de la nevada






La carrasca del Rivet malmesa per la nevada

La carrasca del Pinxo.  No és una carrasca monumental però és un referent a Xert, per la història que ací va passar i que finalment és el lloc on els germans orfes van acorralar al Pinxo i van acabar amb la seua vida.


 En la cultura popular trobem dites com "ser de carrasca"  que vol dir que és una cosa dificil de tombar o de canviar.  Quan una cosa era molt dura o dificil de partir es deia que era de carrasca.
Per altra banda a la música popular recordem el romanç del carrascal cantat per Al Tall on  El carrascar és l'escenari on passa l'esdeveniment, el romaç ens recorda com els carrascars eren l'espai on vivien molts masovers.

" Carrascar del mas d'Olives
 sort tens de no tintre ulls,
 perquè no haurà d'espantar-te
plegar sang com en un trull" 



Caminava pel terme de Cabanes en direcció a les Santes i vaig poder veure algunes carrasques amb aglans





Aquesta carrasqueta la vàrem plantar fa més de 20 anys  en un bancal al Pla del Lluc a Sant Joan de Moró, ara ja fa aglans.
Aglans de carrasca

 Dintre del aglà hi ha la llavor de la carrasca






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada