Ilex aquifolium. Grèvol

 Grèvol

El grèvol és un arbre que desperta els sentits, en mig dels boscos de pi i carrasca de la Tinença de Benifassà o del Penyagolosa, on la major  humitat li facilita el creixement.

Les seues fulles lluentes i els fruits rogencs destaquen i el fan únic.

En vam poder veure algun fent el camí de Castell de Cabres a Coratxà i al Boixar, a la Tinença de Benifassà.

Dipsacus fullonum. Cardó comú.

 Dipsacus  fullonum.Cardó comú.
 Aquesta planta la vaig poder trobar al mas del  Negre, a Ogassa, el Ripollès, el julol del 2015 en la meua estança l'estiu passar. Dues coses em reclamen l'atenció, per una banda la bellesa dels seua capítols florals  i per altra  el fet tal com ens diu la viquipèdia que siga protocarnivora ja que fa bassalets d'aigua  en les fulles per ofegar petits insectes i digerir-los.

Arctium lapa. Repalassa.

Arctium lapa. Repalassa.
 També anomenada llepassa  però no té res a vueure amb l'espècie xatium estramonium,  els furits són com unes carxofetes rodonetes molt punxoses. Si ens fixem podem veure les puntes dels sèpals  que tenen un gantxo.
 La vaig trobar pels voltants del mas del Negre, a ogassa, el Ripollès.durant la meua estança el juliol del 2015.

Sambucus ebulus. Matacà, èvol, saüc pudent.

 Sambucus ebulus.Matacà,èvol, saüc pudent.
 Aquesta planta  recorda molt al saüc (sambucus nigra) amb la diferència dque no agafa consistència d'arbre i no creix més d'un metre i mig. La vaig poder trobar pels voltants del mas del Negre, a Ogassa, al Ripollès.

Melilotus alba. Melilot blanc.

Melilotus alba. Melilot blanc.
Va ser una de les espècies que vaig poder reconèixer en la meua estança al mas del Negre al Ripollès, durant l'estiu del 2016.

Ramonda myconi.Orella d'os

Ramonda myconi.Orella d'os.
Va ser un luxe poder descobrir l'orella d'os a la caminada a l'estiu als gorgs del Negre , prop  de la riera del mas del Negre al Ripollès, on la vaig poder fotografiar sota l'arbreda i vora l'aigua.
 El punt que em fa més reflexionar el que podem llegir a la viquipèdia és la seua antigor,  és nomenada fòssil vivent mb  una història de més de 20 milions d'any, des de l'epoca del terciari.

Orella d'os als gorgs del barranc del Negre (Ripollès, estiu 2015)

Quercus petrea. Roure de fulla gran.

Quercus petrea. Roure de fulla gran.
 En aquest cas i donada de vegades la dificultat en diferènciar les  espècies de roure,  faré una xicoteta anàlisi de la conclusió a l'hora de definir l'espècie, i atenent al que  ens explica en el seu llibre Guia dels arbres dels Països Catalans Ramon Pascual. Entenc que per la seua dimensió de les fulles, d'uns 10-15 cm  i la seua forma  elíptica amb la màxima  amplària cap al mig de la fulla coincideix més amb el roure de fulla gran, per altra banda tampoc tenen orelletes a la part de sota del peciol com en el cas del roure pènol. A més per la situació de les rouredes al Pirineu del Ripollès.
 Aquestes rouredes les vaig poder veure en el meu viatge al mas del Negre a la comarca del Ripollès l'estiu del 2016.

Fagus sylvatica. Faig

 Fagus sylvatica.Faig.
 Aquest estiu en les meues caminades durant l'estança al mas del Negre al Ripollès vaig poder gaudir de les fagedes del pirineu, que són els boscos de faig, on els faig omplen de fullaranca el terra i  la senda és tota una manta grisa, i la llum té problemes per arribar dintre del bosc.
 El bosc de faig que trobem més al sud és a la fageda del Retaule al Montsià on hi ha el faig Pare que és un faig vell i retorçut.

Brot de faig

Brot de faig

Bosc de faig a Ogassa , el Ripollès

Faig

Escorça de faig

Pinus sylvestris. Pi Roig

Pinus sylvestris. Pi roig.
 Un dels tres característics per reconeixer-lo és l'escorça de color roig que té, en especial als exemplars més adults.
 És un pi que no és molt comú al País Valencià tret de zones com el Penyagolosa  que si que forma boscos. En aquest cas el vaig poder reconèixer a la finca del Negre a la comarca del Ripollès on és el  pi predominant.

Plantago major. Plantatge gros.

Plantago Major. Plantatge gros.
 El plantatge gros  és una planta de la família de les plantaginàcies  que té la fulla molt ampla, en aquest cas l'he trobat al mas del Negre al Ripollès l'estiu del 2015.

 Plantatge major

Urtica dioica.Ortiga gran

Urtica  dioica. Ortiga gran.
 En aquest cas va ser pels voltants del mas del Negre a Ogassa al Ripollès on la vaig trobar pels voltants del mas, tot i que pel Maestrat i els Ports també n'he vist. Normalment per la Plana de Castelló sol sovintejar més l'altra espècie l'Urtica urens , més menuda.
 Com l'altra aquesta també és urticària i també molt rica en propietats medicinals i alimentàries.

 També caminant pel bosc vora els marges en vaig trobar prop de Sant Martí d'Ogassa.

 Dintre del poblat morisc de la Criola a la Vall de Gallinera  hi havia molta ortiga, a casusa dels anys  el sostre s'havia  caigut en part i deixava entrar molta llum.

Achillea millefolium. Milfulles

 Achillea millefolium.Milfulles.
La milfulles també v ser una espècie que vaig trobar pels voltants del mas del Negre al Ripollès, tot i que també l'he vista a la comarca de l'Alt  Maestrat. Espectacular quan està  florida

Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre

Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre.
 De les primeres espècies que em va sorprendre en arribar al mas del Negre, al tere d'Ogassa, a la comarca del Ripollès, vora el mas, va ser l'aranyoner ple de fruits, recorda una mica una prunera salvatge, molt retorçuda.

Aranyoner ple de fruits

Ailanthus altissima. Ailant

Ailanthus altissima. Ailant.
 És un arbre que té un creixement molt ràpid, el veiem en jardins però també naturalitzat en vores de camins i marges.Per això és un dels arbres més invasors.

Ailant en un descampat de Castelló de la Plana

A les Goles del Millars(Almassora, Plana Alta), caminant per l'itinerari també en vaig trobar un exemplar.

xinxa colorida

Xinxa
 Seguia la via Augusta de Borriol a la Pobla Tornesa a la Plana Alta  i em vaig trobar aqueta xinxa  de bells colors, tot i que no sé l'espècie és preciosa

Liquen

Liquen.
Els líquens tal com hem llegit a la viquipèdia són l'associació d'un fong i una alga. En aquesta entrada intentarem estdiar-los i comparar els diferents tipus.

Liquen agafat a una pedra al terme de Borriol

Als boscos ombríbols del Pirineu en el meu viatge l'estiu del 2015 al mas del Negre a Ogassa , el Ripollès vaig poder veure també liquens junt a a la molsa.

 A la serra Gelada prop d'Altea també en vaig trobar a la caminada del 7-2-16.

Planteta no identificada"paraigüets"

Aquesta planteta sovinteja per les muntanyes de la Plana i el Maestrat, tot i això no la tinc encara identificada.

Planteta desconeguda(composta blanquinosa)

 Aquesta planteta la vaig trobar a Borriol, em va sorprendre com està coberta tota completament com d'una pel·lícula blanca. De moment no sé identificar-la

Juncus acutus. Jonc agut

Juncus acutus. Jonc agut
La trobarem prop de séquies i cursos d'aigua.  Forma matolls  a l'aigua o prop de l'aigua.  Té una inflorescència paniculiforme i una fulla bractial amb punxa, És molt freqüent a les zones humides.

En la meua caminada per les Goles del Millars vora el riu,  a la Gola Sud vaig trobar el jonc agut, al marge que s'arrima a Almassora, a la Plana Alta.