Datura innoxia.

 Datura innoxia.
 Recorda una miqueta a l'estramoni,  però varia en la forma de les fulles i especialment la forma dels fruits en la datura innoxia el fruit mira cap a terra i a l'estramni  el peciol el té sota i mira cap a dalt. També les fulles tenen una gran diferència respecte l'estramoni, d'un verd més fosc i totalment sanceres, sense dents, a més de tenir les tiges pilositat.
Aquesta la vaig trobar a la rambla de la Viuda al camí de Sant Joan de Moró a l'Alcora. (Plana Alta)

Impressionant flor de datura innoxia.

Planta i fulles de la datura innoxia, dtall de la fulla  i la flor.

Detall del fruit amb el peciol dalt, i el fruit penjant.

Fragaria vesca. Maduixera.

 Fragaria vesca. Maduixera.
 En el meu viatge al mas del Negre el juliol del 2015 prop de la riera del Negre a Ogassa, el Ripollès vaig trobar algunes maduixeres que aprofitaven l'ombra dels roures i dels faig per crèixer.

Silene alba. Alfabrega de ca.

 Silene alba. Alfabrega de ca.
 Planteta del mateix genere que els collisos (silene vulgaris), en aquest cs la vaig trobar en el boscos del voltant del mas del Negre al Ripollès.

Sambucus ebulus. Matacà, èvol, saüc pudent.

 Sambucus ebulus.Matacà,èvol, saüc pudent.
 Aquesta planta  recorda molt al saüc (sambucus nigra) amb la diferència dque no agafa consistència d'arbre i no creix més d'un metre i mig. La vaig poder trobar pels voltants del mas del Negre, a Ogassa, al Ripollès.

Melilotus alba. Melilot blanc.

Melilotus alba. Melilot blanc.
Va ser una de les espècies que vaig poder reconèixer en la meua estança al mas del Negre al Ripollès, durant l'estiu del 2016.

Achillea millefolium. Milfulles

 Achillea millefolium.Milfulles.
La milfulles també v ser una espècie que vaig trobar pels voltants del mas del Negre al Ripollès, tot i que també l'he vista a la comarca de l'Alt  Maestrat. Espectacular quan està  florida

Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre

Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre.
 De les primeres espècies que em va sorprendre en arribar al mas del Negre, al tere d'Ogassa, a la comarca del Ripollès, vora el mas, va ser l'aranyoner ple de fruits, recorda una mica una prunera salvatge, molt retorçuda.

Aranyoner ple de fruits

Cephalaria leucantha. Atxa, faia

Cephalaria leucantha. Atxa, faia.
 Aquesta planta  desenvolupa tiges elevades   de fins a 1 metre o 1'5 metres, fa flors blanques i  els fruits formant cabotetes que recorden una mica a la pimpinela menor.
 La vaig poder descobrir mentre caminava pel les Planes del Montgó i  per la senda que hi puja al cim.

Daucus carota subesp. hispanicus. Patanaga marina

Daucus carota subespècie hispanicus. Pastanaga marina.
 Una altra perla que vaig poder fotografiar en aquesta eixida molt prop de la cova Tallada a la Marina Alta al terme de Xàbia va ser la pastanaga marina.
 És una subespècie de pastanaga que sol crèixer a les zones constaneres 

Anthyllis tetraphylla

Anthyllis tetraphylla.
 És una planteta menuda difícil de veure si no et fixes, la vaig descobrir al terme de Cabanes camí de les Santes per casualitat. També anomenada Physanthyllis tetraphylla

Rubus caesius??. Romegueró

 Romegueró
En aquest cas és un esbarzer que no fa les infrutescències tan poblades com el rubus ulmifolius.
 Em falta assegurar quina especie d'esbarzer és. Deduiria que es pot aproximar al rubus caesius, però no ho puc confirmar del tot.

Daphne gnidium. Matapoll

Daphne gnidium. Matapoll.
 El nom ja ens parla de les seues propietats insecticides, els matolls els he trobat per molts llocs. En aquest primer cas  vora el camí del molins de Xàbia   a la Marina Alta.

 En aquest cas el vaig trobar al terme de Borriol a la Plana Alta, prop de la Via Augusta que va a La Pobla.

Mentha suaveolens. Menta borda,Matapuces

Mentha suaveolens.  Matapuces. Menta borda
 Herba que sol viure als cursos d'aigua o prop de les zones humides,  recorda molt a la mentha piperita o herba sana.
 En aquest cas la vaig trobar al mateix assut de Borriol  prop de l'aigua.

Galium fruticescens. Herba mosquera

Galium fruticescens. Herba mosquera

 Pasejant per la partida la Vall de Borriol ens apareix una altra planteta interessant,  és l'herba mosquera, la trobem en un moment de la seua floració una mica prematur, i no està en la seua plenitud, quan es posa blanca com un floc de neu,  tot i no tenir-la al  cent per cent de la seua floració, les seues flors, l'estructura de la planta i  les fulles coincideixen totalment amb les imatges i la informació trobada del galium fruticescens. Si la toquem és aspra al tacte igual que la seua germana el galium aparine, l' apegalós.
 És fàcil trobar-la  pels marges dels bancasls de secà, i  té tendència a enfilar-se  a tot allò que troba.

 Segons Luís Mulet Pascual en el seu  llibre " Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" Ens diu que a l'Alt Maestrat és utilitzada com tòxica en veterinària. En molta part dels Ports i del Maestrat la trobem com atraient dels insectes.
Després de veure el seu ús  com atraient dels insectes  entenem més  el significat seu nom,  com hem dit anomenada  herba mosquera .

herba mosquera a l'inici de la seua floració

Imatge general de l'herba mosquera

Sedum sediforme. Raïm de pastor, crespinell

 Sedum sediforme. Raïm de pastor, crespinell gros.
El raïm de pastor és una de les plantetes més comunes de les vores dels camins dels bancals de secà. En aquest cas la trobem a la partida de la Vall de Borriol, a la Plana Alta.

Silene vulgaris. Colitxos

 Silene vulgaris. Colitxos.
Normalment sempre havia trobat els colitxos en zones més  de secà, de la muntanya baixa, en aquest cas em va sorprendre aquesta planta  en el marge del camí de la Donació, prop de la partida de la Mota de Castelló de la Plana.

Nasturtium officinale. Creixents

Nasturtium officinale. Creixents.
 Els creixents solen crèixer en riurols o séquies, , és un crucifera de floreta blanca que recorda el ravanell.
 En aquest cas en una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana.