Corylus avellana. Avellaner.

Corylus avellana.Avellaner.
 En el meu viatge l'estiu del 2015 al mas del Negre a Ogassa, el Ripollès, sota l'arbreda de roures  i pi roig  apareixien salvatges alguns avellaners , que vaig reconeèixer just pel fruit. Ja que la meua visió de l'avellaner és d'un arbre conreat, esporgat, llaurat i  organitzat en plantacions.

Carlina acaulis. Card cardener, cardiguera, carlina borda.

 Carlina acaulis. Cardiguera, carlina borda.
 Va ser una grata sorpresa trobar aquesta perla dels pirineus mentre cmaninava pels voltnats del mas del Negre a Ogassa, el Ripollès l'estiu del 2016.
 Aquest card té la peculiaritat, i el seu nom en fa referència de tenir la carxofa apagada a la soca , sene tenir tija,  viu a les zones d'alta muntanya com els Pirineus.

campanula rapunculoides. campaneta

campanula rapunculoides.  Campaneta.
 Aquesta espècie la vaig descobreir durant l'eixida a l'estiu al mas del Negre a Ogassa el Ripollès,  tinc els meus dubtes si  és exactament aquesta espècie o estem parlant d'una espècie diferent.

Cephalaria leucantha. Atxa, faia

Cephalaria leucantha. Atxa, faia.
 Aquesta planta  desenvolupa tiges elevades   de fins a 1 metre o 1'5 metres, fa flors blanques i  els fruits formant cabotetes que recorden una mica a la pimpinela menor.
 La vaig poder descobrir mentre caminava pel les Planes del Montgó i  per la senda que hi puja al cim.

Carduncellus dianius. Card sant del Montgó, card sant eivissenc

Carduncellus dianius. Card sant del Montgó, card sant eivissenc.
Una de les perles que buscava quan  l'estiu passat vaig fer la caminada al Mongó a la Marina Alta era aquest endemisme ubicat al Montgó i a Eivissa, per tant és un endemisme diànic-pitïusic.
 Tot i que les plantes estaven ja molt seques  si que vaig poder veure l'estructura de la planta i la forma del fruit.
 El vaig trobar tant pels barrancs de vora mar com més a l'interior, per la senda que puja al Montgó.

Coriaria myrtifolia. Rudor, emborratxacabres

 Coriaria Myrtifolia.Rudor, emborratxacabres
 És un arbust que he trobat algunes vegades al desert de les Palmes a la Plana Alta.
 De lluny i una vegada secs els fruits redorden les mores d'esbarzers , però són verinosos i mortals.

Centaurea calcitrapa. Obriülls

 Centaurea calcitrapa. Obriülls.
  És diferència de les altres centaurees,  en el cas del nostre bloc de la centaurea aspera en particular per les prominents punxes que tenen les seues flors.

 En el nostre viatge al mas del Negre a Ogassa el Ripollès aquest estiu del 2015 també la vàrem trobar.

Carpobrotus acinaciforme. Bàlsam

Carpobrotus acinaciformis. Bàlsam.
 És una planta que la trobem molt a la platja i se la utilitza per cobrir les zones de dunes  de vora  mar, ja que en moltes zones costanera hi ha el problema que el vent s'emporta la sorra.
 Tot i això és una planta de les considrades invasores i que tenen molta facilitat en reproduir-se.
 En aquest cas la trobem entre garrofes i pedres de pissarra, en un raconet ajardinat de la partida la Vall  de Borriol.
Em falta trobar-la en flor i així acabar de confirmar si és realment carpobrotus acinaciforme , la qual té la flor roja, o bé és carpobrotus edulis  si té la flor groga.

   Prop del castell de Vilafamés a la Plana Alta s'èscampava el bàlsam fins la roca grossa.

Carthamus arborescens. Card

Carthamus arborescens.Card
 ÉS un card de flor groga molt comú perls marges dels camins i erms del secà. En aquest cas de la partida la Vall de Borriol, a la Plana Alta. Falta acabar de confirmar-lo ja que els exemplars comparats no tenen les tiges roges , per això em faltaria saber quina és la seua relació. I per altra banda fer el seguiment de l'espècie quan obriga les flors. No tinc clar que tal vegada puga ser una altra espècie sobre tot per la constitució de les tiges i la seua coloració

Cymbalaria muralis. Picardia

Cymbalaria muralis. Picardia
Passejant per un cami de la partida de la Fileta de Castelló de la Plana, a l'ombra d'uns pollancres(populus nigra ) vàrem trobar aquesta planteta , minuscula,  a la qual  li agraden les zones humides.

Calystegia sepium. Campanetes de canyar

 Calystegia sepium. Campanetes de canyar.
 També anomenada corretjola grossa, per diferenciar-la de les altres corretjoles,   la corretjola (convolvulus arvensis), la fulla  i les flors de les campanetes de canyar  són més grans.(També anomenada convolvulus sepium)
 En aquest cas l' he trobat a la partida la Mota de Castelló de la Plana.

Segons ens conta  Luís Mulet Pascual al seu llibre "estudio etnobotánico de la provincia de Castellón" 
La corretjola gran s'utilitzava com a purgant  a la comarca dels Ports i per netejar la sang a la Plana Alta.

Cynodon dactylon. Gram

 Cynodon dactylon. Gram.
 Les persones que conreen un hort i tenen el gram a l'hort saben la dificultat de conviure amb ell,  a l'estiu durant el seu cicle vegetatiu amb aigua i calor creix molt ràpid i cal tenir molt en compte que si es treballa amb el motocultor  si no recollim els trossets de tija   el que fem és escampar-lo més i cada vegada la taca de gram  és més gran.

Gram florit-14-6-15

 El gram despres d'haver-lo treballat torna a crèixer i va obrint-se camí.

 En la imatge de sota veiem el gram florit

Capparis spinosa. Taperera.

 Capparis spinosa. Taperera.
No les havia vist mai, va ser prop d'Olocau ( El  Camp de Túria) a les Macollades olocauines, camí del puntal dels Llops on vaig tenir aquesta grata sorpresa, on vaig veure les seues flors grans  per primera vegada.

Tàpera amb la planta

Centaurea seridis. Bracera marina

Centaurea seridis. Bracera marina.

Centaurea seridis vora mar

 No és la primera centaurea que veiem però  si notem eixe caràcter marí i diferent que ens porten les espècies que viuen a les dunes de la mar. Aquesta és de la platja del Gurugú a Castelló de la Plana.

Convolvulus arvensis. Corretjola

Convolvulus arvensis. Corretjola.

 Corretjola en flor
Dintre d'aquesta espècie trobarem flors de diferents colors , totalment blanques o com aquestes  que la part blanca fa una estrella de cinc puntes sobre la zona rosa.

corretjola totalment blanca

 


 De totes les corretjoles és la més comuna, el nom de corretjola li ve per la manera que té de lligar-se a totes les plantes  o allò que puga enfilar-se, creant de vegades una veritable corretja de tiges

 En aquesta fotografia de sota podem veure una planta de corretjola atacada per oïdi,el qual té la característica de posar la planta tota blanca.

Oïdi a la corretjola