Aquesta planta la vàrem trobar surant a l'aigua de la séquia la Fileta, a la partida del mateix nom a Castelló de la Plana. De moment no sé identificar-la.
El nostre petit món salvatge són totes aquelles espècies animals i vegetals que vaig coneixent i que són lliures, tot i que moltes viuen en zones on la pressió humana és molt forta. Ací intentaré identificar-les i coneixer-les una mica millor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquàtiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquàtiques. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 de gener del 2016
Planta aquàtica no identificada
Planta aquàtica no identificada.
Aquesta planta la vàrem trobar surant a l'aigua de la séquia la Fileta, a la partida del mateix nom a Castelló de la Plana. De moment no sé identificar-la.
Aquesta planta la vàrem trobar surant a l'aigua de la séquia la Fileta, a la partida del mateix nom a Castelló de la Plana. De moment no sé identificar-la.
Planta aquàtica no identificada
Aquesta espècie de planta aquàtica el vaig trobar a la séquia la Fileta de Castelló de la Plana. No sé encara la seua classificació
Juncus acutus. Jonc agut
Juncus acutus. Jonc agut
La trobarem prop de séquies i cursos d'aigua. Forma matolls a l'aigua o prop de l'aigua. Té una inflorescència paniculiforme i una fulla bractial amb punxa, És molt freqüent a les zones humides.
En la meua caminada per les Goles del Millars vora el riu, a la Gola Sud vaig trobar el jonc agut, al marge que s'arrima a Almassora, a la Plana Alta.
La trobarem prop de séquies i cursos d'aigua. Forma matolls a l'aigua o prop de l'aigua. Té una inflorescència paniculiforme i una fulla bractial amb punxa, És molt freqüent a les zones humides.
diumenge, 27 de desembre del 2015
Iris pseudacorus. Lliri groc
Iris pseudacorus. Lliri groc.
El lliri groc el trobem naturalitzat en moltes zones pantanoses i séquies, li agrada viure dintre l'aigua i en zones d'humetat. Moltes vegades es planta en certes zones humides com l'estany d'Almenara, allà on es vol restaurar alguna zona degradada es planta el lliri groc.
La seua flor té un simbolísme molt important , és la flor de lis, moltíssims pobles la porten al seu escut , malauradament la nostra història ve fortament lligada amb el seu simbolisme, els borbons la tenen al seu escut i amb ells va vindre la desgràcia del nostre país, des de l'ocupació per ells de la nostra terra.
El mot botiflers ve de bella flor , referint-se a la flor del lliri groc, a la flor de lis, i el mot adjudicat en la guerra de Succesió pels seguidors de Felip V, i per això actualment també tots aquells que són traïdors al nostre poble, o són enemics i volen fer-nos desapareixer són anomenats botiflers.
En aquest cas ja el trobem amb els seus fruits.
El lliri groc el trobem naturalitzat en moltes zones pantanoses i séquies, li agrada viure dintre l'aigua i en zones d'humetat. Moltes vegades es planta en certes zones humides com l'estany d'Almenara, allà on es vol restaurar alguna zona degradada es planta el lliri groc.
La seua flor té un simbolísme molt important , és la flor de lis, moltíssims pobles la porten al seu escut , malauradament la nostra història ve fortament lligada amb el seu simbolisme, els borbons la tenen al seu escut i amb ells va vindre la desgràcia del nostre país, des de l'ocupació per ells de la nostra terra.
El mot botiflers ve de bella flor , referint-se a la flor del lliri groc, a la flor de lis, i el mot adjudicat en la guerra de Succesió pels seguidors de Felip V, i per això actualment també tots aquells que són traïdors al nostre poble, o són enemics i volen fer-nos desapareixer són anomenats botiflers.
En aquest cas ja el trobem amb els seus fruits.
dimecres, 30 de setembre del 2015
(girasolet de l'assut)
El girasolet de l'assut de Borriol.
Aquesta planteta recorda una xicoteta margarida o girasolet i l'estructura de la planteta i les fulles recorda l'herbassana de riu. De moment no la tinc identificada
A part de trobar-la a l'assut de Borriol també al terme de Castelló a la séquia la Fileta el vaig trobar
Aquesta planteta recorda una xicoteta margarida o girasolet i l'estructura de la planteta i les fulles recorda l'herbassana de riu. De moment no la tinc identificada
diumenge, 6 de setembre del 2015
Potamogeton natans.Espiga d'aigua, llengua de cavall
Potamogeton natans. Espiga d'aigua, llengua de cavall
Va ser caminant per vora la séquia de la Fileta a la partida de la Fileta de Castelló de la Plana, quan en una part de la séquia vaig veure que estava coberta per una capa de vegetació, hi havia fulles amples i les inflorescències que eixien de l'aigua.
Segons ens diu la viquipèdia aquesta espècie té dues formes diferents de fulles, les que sobresurten de l'aigua i les que es troben dintre. En la fotografia de sota podem observar més les fulles que es troben dintre de l'aigua i a la fotografia de dalt hi ha més espigues i fulles aèries. En aquest cas va ser a la séquia la Mota de Castelló de la Plana.
Va ser caminant per vora la séquia de la Fileta a la partida de la Fileta de Castelló de la Plana, quan en una part de la séquia vaig veure que estava coberta per una capa de vegetació, hi havia fulles amples i les inflorescències que eixien de l'aigua.
dijous, 3 de setembre del 2015
Sonchus maritimus. Lletsó d'aigua
Sonchus maritimus. Lletsó d'aigua.
És un lletsó que sol creixer vora les séquies i corrents d'aigua, o zones humides, les fulles són allargassades i les floretes són grogues. En aquest cas l'he trobat també a una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana
En una de les caminades pel tere de Castelló a la partida de la Mota vaig trobar una altra vegada el lletsó d'aigua.
És un lletsó que sol creixer vora les séquies i corrents d'aigua, o zones humides, les fulles són allargassades i les floretes són grogues. En aquest cas l'he trobat també a una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana
En una de les caminades pel tere de Castelló a la partida de la Mota vaig trobar una altra vegada el lletsó d'aigua.
Nasturtium officinale. Creixents
Nasturtium officinale. Creixents.
Els creixents solen crèixer en riurols o séquies, , és un crucifera de floreta blanca que recorda el ravanell.
En aquest cas en una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana.
Els creixents solen crèixer en riurols o séquies, , és un crucifera de floreta blanca que recorda el ravanell.
En aquest cas en una séquia de la partida la Mota de Castelló de la Plana.
divendres, 28 d’agost del 2015
Epilobium hirsutum.Matajaia
Epilobium hirsutum. Matajaia.
És una planta de flors rosa que creix vora les séquies i cursos d'aigua.
També creix a la partida la Mota de Castelló de la Plana, al marge de les séquies. A la viquipèdia ens parla una sobre el genere epilobi, i els trets generals , així com les espècies que comprén.
És una planta de flors rosa que creix vora les séquies i cursos d'aigua.
També creix a la partida la Mota de Castelló de la Plana, al marge de les séquies. A la viquipèdia ens parla una sobre el genere epilobi, i els trets generals , així com les espècies que comprén.
 |
| Matajaia vora la séquia |
divendres, 21 d’agost del 2015
Alisma plantago-aquatica. Plantatge aquàtic
Alisma plantago-aquatica. Plantatge aquàtic.
Plantatge a la séquia en estadi de fulles.
Naixement de la tija central del plantatge aquàtic
Aquesta preciosa planta de fulles amples es cria dintre la séquia . Trau una tija central, després es despleguen les petites flors blanques.
Aquesta preciosa planta de fulles amples es cria dintre la séquia . Trau una tija central, després es despleguen les petites flors blanques.
 |
| les floretes són blanquetes |
dimecres, 24 de juny del 2015
Apium nodiflorum.Creixents bords
Apium modiflorum.Creixents bords.
Durant tot l'hivern havíen anat omplint la séquia, sumergits en la humetat i les aigües i fang de la séquia, fins que a la primavera convertits ja en brossa traien les seues umbel·les a la llum, en un esclat de petites flors, omplitnt tota la llera de la séquia. Va ser en eixe punt màxim quan vaig poder fer les fotografies, a la setmana següent ja havien segat la séquia i no quedava res, fins l'any que ve que tornarien a aparèixer, brotant de les seues arrels que queden soterrades.
És una planteta del mateix genere que l'api(apium graveolens).
Durant tot l'hivern havíen anat omplint la séquia, sumergits en la humetat i les aigües i fang de la séquia, fins que a la primavera convertits ja en brossa traien les seues umbel·les a la llum, en un esclat de petites flors, omplitnt tota la llera de la séquia. Va ser en eixe punt màxim quan vaig poder fer les fotografies, a la setmana següent ja havien segat la séquia i no quedava res, fins l'any que ve que tornarien a aparèixer, brotant de les seues arrels que queden soterrades.
 |
| creixents bords- |
 |
| Umbel·la florida-maig 2015 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)