En el meu viatge al mas del Negre el juliol del 2015 prop de la riera del Negre a Ogassa, el Ripollès vaig trobar algunes maduixeres que aprofitaven l'ombra dels roures i dels faig per crèixer.
El nostre petit món salvatge són totes aquelles espècies animals i vegetals que vaig coneixent i que són lliures, tot i que moltes viuen en zones on la pressió humana és molt forta. Ací intentaré identificar-les i coneixer-les una mica millor.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosàcies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rosàcies. Mostrar tots els missatges
divendres, 29 de gener del 2016
Fragaria vesca. Maduixera.
Fragaria vesca. Maduixera.
En el meu viatge al mas del Negre el juliol del 2015 prop de la riera del Negre a Ogassa, el Ripollès vaig trobar algunes maduixeres que aprofitaven l'ombra dels roures i dels faig per crèixer.
En el meu viatge al mas del Negre el juliol del 2015 prop de la riera del Negre a Ogassa, el Ripollès vaig trobar algunes maduixeres que aprofitaven l'ombra dels roures i dels faig per crèixer.
dimecres, 27 de gener del 2016
Sorbus aria. Moixera
Sorbus aria. Moixera.
En fer el recorregut pels boscos del voltant del mas del Negre a Ogassa el Ripollès, entre la boscúria destaca un arbre amb els revers de les fulles completament blanques, era la moixera poc vista per mi per les terres de la Plana, sol viure per la muntanya mitjana i les terres del Pirineu.
En fer el recorregut pels boscos del voltant del mas del Negre a Ogassa el Ripollès, entre la boscúria destaca un arbre amb els revers de les fulles completament blanques, era la moixera poc vista per mi per les terres de la Plana, sol viure per la muntanya mitjana i les terres del Pirineu.
dissabte, 23 de gener del 2016
Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre
Prunus spinosa. Aranyoner. Arç negre.
De les primeres espècies que em va sorprendre en arribar al mas del Negre, al tere d'Ogassa, a la comarca del Ripollès, vora el mas, va ser l'aranyoner ple de fruits, recorda una mica una prunera salvatge, molt retorçuda.
De les primeres espècies que em va sorprendre en arribar al mas del Negre, al tere d'Ogassa, a la comarca del Ripollès, vora el mas, va ser l'aranyoner ple de fruits, recorda una mica una prunera salvatge, molt retorçuda.
 |
| Aranyoner ple de fruits |
divendres, 25 de desembre del 2015
Rubus caesius??. Romegueró
Romegueró
En aquest cas és un esbarzer que no fa les infrutescències tan poblades com el rubus ulmifolius.
Em falta assegurar quina especie d'esbarzer és. Deduiria que es pot aproximar al rubus caesius, però no ho puc confirmar del tot.
En aquest cas és un esbarzer que no fa les infrutescències tan poblades com el rubus ulmifolius.
Em falta assegurar quina especie d'esbarzer és. Deduiria que es pot aproximar al rubus caesius, però no ho puc confirmar del tot.
Agrimonia eupatoria. Serverola, herba de la Sang
Agrimonia eupatoria. Serverola, herba de la Sang.
En aquest cas la vaig trobar en el camí de la Pobla cap a les Santes (la Plana Alta)
Camianava pel terme de Borriol quan em viag trobar aquestes plantes d'agrimònia.
En aquest cas la vaig trobar en el camí de la Pobla cap a les Santes (la Plana Alta)
dijous, 1 d’octubre del 2015
Potentilla reptans. Cinc en rama, gram negre
Potentilla reptans. Cinc en rama, gram negre.
És una planteta que té facilitat per reptar i sol fer una manta poc elevada . Li sol agradar les zones més bé humides, d'ombra o proppera a cursos d'aigua.
Ací trobem el gram negre en flor.
És una planteta que té facilitat per reptar i sol fer una manta poc elevada . Li sol agradar les zones més bé humides, d'ombra o proppera a cursos d'aigua.
Ací trobem el gram negre en flor.
diumenge, 20 de setembre del 2015
Sorbus domestica. Servera
Sorbus domestica. Servera.
Caminava pels camins de Borriol buscant noves herbes i quan vaig alçar la vista estava a l'ombra d'una servera. Ací aprendrem una mica més d'aquest arbre.
Segons ens explica Luís Mulet Pascual en el seu llibre " Estudio etnobotánico de la província de Castellón" pel que fa a la donominació ens parla en general de servera i serves, també ens parla de sorolles( Sant Joana de Moró) , el seu nom ve del verb sorollar que vol dir sacsejar l'arbre perquè caiguen les serves. També és coneguda al País Valencià com moixera de guilla.
Pel que fa al seu us ens parla que en la majoria de pobles s'utilitza com astringent, també en molts pobles com Vistabella del Maestrat s'utilitza com antidiarreica , les serves s'han de menjar ben madures ja que verdes són molt aspres.
Caminava pels camins de Borriol buscant noves herbes i quan vaig alçar la vista estava a l'ombra d'una servera. Ací aprendrem una mica més d'aquest arbre.
Segons ens explica Luís Mulet Pascual en el seu llibre " Estudio etnobotánico de la província de Castellón" pel que fa a la donominació ens parla en general de servera i serves, també ens parla de sorolles( Sant Joana de Moró) , el seu nom ve del verb sorollar que vol dir sacsejar l'arbre perquè caiguen les serves. També és coneguda al País Valencià com moixera de guilla.
Pel que fa al seu us ens parla que en la majoria de pobles s'utilitza com astringent, també en molts pobles com Vistabella del Maestrat s'utilitza com antidiarreica , les serves s'han de menjar ben madures ja que verdes són molt aspres.
dijous, 10 de setembre del 2015
Sanguisorba minor. Pimpinella
Sanguisorba minor Pimpinella
Seguim el nostre passeig per descobrir noves espèciesa la partida la Vall del terme de Borriol, a la Plana Alta.
Trobem entre les pedres de pissarra la pimpinella, que és una planteta que normalment no passa dels 50 centímetres , de fulletes retallades compostes, i floretes agrupades en cabotetes al final de les tiges.
Si ens esfonsem una mica en la seua història, i llegim una mica(dalt teniu l'enllaç de la viquipèdia que en parla) ràpidament veiem les seues virtuds, com a planta medicinal històricament s'ha utilitzat per frenar les hemorràgies, així com la seua utilització per guarnir les amanides amb els seus brots tendres.
...
Seguim el nostre passeig per descobrir noves espèciesa la partida la Vall del terme de Borriol, a la Plana Alta.
Trobem entre les pedres de pissarra la pimpinella, que és una planteta que normalment no passa dels 50 centímetres , de fulletes retallades compostes, i floretes agrupades en cabotetes al final de les tiges.
Si ens esfonsem una mica en la seua història, i llegim una mica(dalt teniu l'enllaç de la viquipèdia que en parla) ràpidament veiem les seues virtuds, com a planta medicinal històricament s'ha utilitzat per frenar les hemorràgies, així com la seua utilització per guarnir les amanides amb els seus brots tendres.
 |
| Inflorescència de la pimpinella ampliada |
 |
| Pinpinella a la partida de la Vall de Borriol |
 |
| Inflorescència de la pinmpinella |
...
dissabte, 13 de juny del 2015
Amelanchier ovalis medicus. Corner
Amelanchier ovalis Medicus. Corner.
Va ser caminant de l'ermita de l'Ortisella al riu Montlleó(terme de Benafigos, Alt Maestrat) quan a la vora del camí vaig trobar uns arbusts florits que cridaven prou l'atenció, la fulla em va recordar a la del codonyer quan comença a brotar, però la flor era molt diferent.
Daniel Climent i Giner en el seu llibre les nostres plantes ens diu que és dels pocs arbusts caducifolis que tenim per ací.
Tint fruits comestibles no presenta defenses contra els depredadors, ni punxes, ni verins, sols un 1% de cianur a l'escorça de les branques.
Les fulles marcadament ovals(d'ací el seu nom específic). tenen la vora finament dentada.
Els fruit, que ixen a l'estiu són de la mida d'un pèsol i de color blau estan coronats per la forma dels restes del calze que hi queden. Són comestibles i de sabor agradable.
Va ser caminant de l'ermita de l'Ortisella al riu Montlleó(terme de Benafigos, Alt Maestrat) quan a la vora del camí vaig trobar uns arbusts florits que cridaven prou l'atenció, la fulla em va recordar a la del codonyer quan comença a brotar, però la flor era molt diferent.
 |
| Grup de corners a Benafigos, en espectacular florida |
 |
| Ramellet amb flors |
 |
| brotacions primaverals |
 |
| Ramellet de corner florit |
Tint fruits comestibles no presenta defenses contra els depredadors, ni punxes, ni verins, sols un 1% de cianur a l'escorça de les branques.
Les fulles marcadament ovals(d'ací el seu nom específic). tenen la vora finament dentada.
Els fruit, que ixen a l'estiu són de la mida d'un pèsol i de color blau estan coronats per la forma dels restes del calze que hi queden. Són comestibles i de sabor agradable.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
Crataegus monogyna. Arç blanc.
Crataegus monogyna. Arç blanc.
Aquest arbret estava ple de fruits a la serra de la Murta en Alzira, l'octubre del 2014.
 |
| Fruits del Crataegus monogyna, o arç blanc |
 |
| Arbret d'arç blanc a la serra de la Murta en Alzira |
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Rubus Ulmifolius.Esbarzer / Romiguera
Rubus ulmifolius. Esbarzer / Romiguera
Popularment a Castelló de la Plana anomenada romiguera.
Com és de forta la romiguera que pot aribar a ofegar arbres sancers quan agafa embergadura, i per altra banda quin plaer ens donen als caminants quan coincideix al ple de l'estiu amb la maduració de les mores, quan passem prop d'elles i ja no necessitem més berena.
Per altra banda ens molesta quan la senda fa temps que no s'ha netejat i poden tornar a tancar les sendes si no es tallen, i s'arrapen a la roba.
 |
| Flor d'esbarzer al desert de les Palmes |
Com és de forta la romiguera que pot aribar a ofegar arbres sancers quan agafa embergadura, i per altra banda quin plaer ens donen als caminants quan coincideix al ple de l'estiu amb la maduració de les mores, quan passem prop d'elles i ja no necessitem més berena.
Per altra banda ens molesta quan la senda fa temps que no s'ha netejat i poden tornar a tancar les sendes si no es tallen, i s'arrapen a la roba.
 |
| Esbarzers a l'Alt Millars |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)