El nostre petit món salvatge són totes aquelles espècies animals i vegetals que vaig coneixent i que són lliures, tot i que moltes viuen en zones on la pressió humana és molt forta. Ací intentaré identificar-les i coneixer-les una mica millor.
dijous, 26 de maig del 2016
Planteta al cim del castell d'Enguera
Planteta al cim del castell d'Enguera. En pujar dalt del castell d'Enguera i ser a la part més elevada sobre la roca em vaig trobar aquesta meravella, tot i que no sé quina planteta és
divendres, 13 de maig del 2016
espècie no classificada a les Salines de Calp
Espècies no identificades a les salines de Calp.
En passar pel costat de les salines vaig trobar aquesta au que recordava un flamenc dintre de l'aigua
diumenge, 10 d’abril del 2016
Ceratitis capitata. Mosca del mediterrani o de la fruita
Mosca del Mediterrani o de la fruita.
Més menuda que l'altra mosca però coneguda perlseus efectes devastadors sobre la fruita.
Més menuda que l'altra mosca però coneguda perlseus efectes devastadors sobre la fruita.
diumenge, 3 d’abril del 2016
Kalanchoe daigremontiana.
Kalanchoe daigremontiana.
Aquesta espècie és endèmica de l'illa de Madagascar, conreada com a ornamental i naturalitzada en riberes i barrancs, té molta capacitat de multiplicació, ja que es capaç de multiplicar-se produint plantes a les vores de les fulles.
Jo la vaig conèixer per primer cop en aquesta caminada del dia 9 de gener de Sagunt a Almenara, en aquest cas en un barranquet als afores de Sagunt.
Durant la mateixa caminada en el marge d'un camí em vaig trobar aquest exemplar totalment florit, al costat d'una matissa, com veiem és molt invasora.
Pel que darrerament ha pres fama és per la seua capacitat de curació del cancer.
Aquesta espècie és endèmica de l'illa de Madagascar, conreada com a ornamental i naturalitzada en riberes i barrancs, té molta capacitat de multiplicació, ja que es capaç de multiplicar-se produint plantes a les vores de les fulles.
Jo la vaig conèixer per primer cop en aquesta caminada del dia 9 de gener de Sagunt a Almenara, en aquest cas en un barranquet als afores de Sagunt.
Apis mellifera. Abella
Apis mellifera. Abella.
Les abelles formen part del nostre paisatge i crec que cal recordar la seua importància amb la pol·linització de les espècies vegetals .
És un insecte molt estudiat pel seu aprofitament, per l'estracció de mel i pol·len i també com hem dit abans per la pol·linització de les espècies vegetals i en especial aquelles espècies conreades. Hi trobem moltes subespècies.
És una de les espècies d'animals on l'organització social és més important.
La distribució de les tasques dintre del rusc depenent de l'edat , el sexe o el rang social fa que desenvolupen una tasca o una altra i això fa que la vida de l'arna funcione, i tothom té el seu paper dintre del rusc.
Les larves són alimentades amb jaleia reial fins al tercer dia, és clau l'alimentació a partir del tercer dia , si continuen l'alimentació amb jaleia reial esdevindrà una reina, si al tercer dia es canvia l'alimentació a pol·len esdevindrà una obrera. En el cas que siga una obrera, depenent de l'edat tindrà una funció dintre l'arna, ventilació, l'alimetació de les larves i finalment les més velles eixiran del rus per recollir pol.len i nectar.
Les abelles formen part del nostre paisatge i crec que cal recordar la seua importància amb la pol·linització de les espècies vegetals .
És un insecte molt estudiat pel seu aprofitament, per l'estracció de mel i pol·len i també com hem dit abans per la pol·linització de les espècies vegetals i en especial aquelles espècies conreades. Hi trobem moltes subespècies.
És una de les espècies d'animals on l'organització social és més important.
La distribució de les tasques dintre del rusc depenent de l'edat , el sexe o el rang social fa que desenvolupen una tasca o una altra i això fa que la vida de l'arna funcione, i tothom té el seu paper dintre del rusc.
 |
| Abella amb les potetes plenes de pol·len |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)