dilluns, 4 de gener del 2016

Serratula flavescens.

Serratula flavescens.
Aquesta espècie l'he  trobada  il·lustrada al llibre"Guia de la flores silvestres de la Comunidad Valenciana"(pàgina 173)  de Ramon Figuerola, Juan B. Peris i Gerardo Stübing. Segons ens diu pot ser localment freqüent  tot i que és poc abundant.
 En el meu  cas  l'he identificada  a la Marina Alta, és prou freqüent a la senda que puja al Montgó des de les Planes. Tot i que l'he trobada ja seca, ja que va ser l'estiu passat, la forma arrodonida dels capítuls florals, i la flor formant una cresta a sobre és un detall molt característic de l'espècie.
 Desconec també el nom popular en català, en castellà s'anomena serradella blanquecina.
 Alguns dels altres noms científics sinònims són carduus flavescens i klasea flavescens.
L'enllaç ens porta a un bloc de flora Granadina on ens parla d'una espècie del sud de la Península ibèrica.



Cephalaria leucantha. Atxa, faia

Cephalaria leucantha. Atxa, faia.
 Aquesta planta  desenvolupa tiges elevades   de fins a 1 metre o 1'5 metres, fa flors blanques i  els fruits formant cabotetes que recorden una mica a la pimpinela menor.
 La vaig poder descobrir mentre caminava pel les Planes del Montgó i  per la senda que hi puja al cim.






Daucus carota subesp. hispanicus. Patanaga marina

Daucus carota subespècie hispanicus. Pastanaga marina.
 Una altra perla que vaig poder fotografiar en aquesta eixida molt prop de la cova Tallada a la Marina Alta al terme de Xàbia va ser la pastanaga marina.
 És una subespècie de pastanaga que sol crèixer a les zones constaneres 






Carduncellus dianius. Card sant del Montgó, card sant eivissenc

Carduncellus dianius. Card sant del Montgó, card sant eivissenc.
Una de les perles que buscava quan  l'estiu passat vaig fer la caminada al Mongó a la Marina Alta era aquest endemisme ubicat al Montgó i a Eivissa, per tant és un endemisme diànic-pitïusic.
 Tot i que les plantes estaven ja molt seques  si que vaig poder veure l'estructura de la planta i la forma del fruit.
 El vaig trobar tant pels barrancs de vora mar com més a l'interior, per la senda que puja al Montgó.






Limonium delicatulum. Ensopegall, trenca l'olla

Limonium delicatulum. Ensopegall, trenca l'olla.
 Caminava observant les plantes prop de la cova Tallada a les Planes del Mongó, a la Marina Alta, quan vaig tenir la sort en un racó una mica més humit trobar florit el limònium delicatulum, ensopegall o trenca l'olla.
 Cal tenir en compte que a Castelló de la Ribera i Xàtiva existeix un endemisme anomenat limonium peró és l'ensopeguera de mansanet (limonium mansenetiarum).
Trenca l'olla florit












Planta no identificada ( les Planes del Montgó)

 En aquest cas vaig trobar aquesta planta a les Planes del Montgó, a la Marina Alta, estava molt ramificada i no tenia fulles, però si que ens mostrava els fruits. De moment no sé quina planta és.



Olea europea var. Sylvestris.Ullastre

Olea europea var. Sylvestris.Ullastre.
   És l'olivera salvatge, la podem trobar creixent per qualsevol racó de les nostres muntanyes,a les altituds que es conrea l'olivera.
Ullastre rebrotant despres de l'incendi del Montgó, a la Marina Alta
 En aques cas passejant pel camí la Mota, en un marge rebrota un ullastre.