No he identificat encara aquesta espècie però sé que és una liliàcia i la vaig trobar prop del Puntal dels Llops a Olocau (el Camp de Túria)
El nostre petit món salvatge són totes aquelles espècies animals i vegetals que vaig coneixent i que són lliures, tot i que moltes viuen en zones on la pressió humana és molt forta. Ací intentaré identificar-les i coneixer-les una mica millor.
dilluns, 24 d’agost del 2015
all??
All,
No he identificat encara aquesta espècie però sé que és una liliàcia i la vaig trobar prop del Puntal dels Llops a Olocau (el Camp de Túria)
No he identificat encara aquesta espècie però sé que és una liliàcia i la vaig trobar prop del Puntal dels Llops a Olocau (el Camp de Túria)
Helianthemum lavandulifolium.Romer blanc
Helianthemum lavandulifolium. Romer blanc.
Aquesta planteta de flors grogues molt extesa per caminets de secà en aquest cas l'he trobada prop del Puntal dels Llops a Olocau, a la comarca del camp de Túria.
No té cap relació amb el romer, una mica de semblança amb les seues fulles, que agafen una tonalitat blanquinosa i per això el nom de blanc.
Aquesta planteta de flors grogues molt extesa per caminets de secà en aquest cas l'he trobada prop del Puntal dels Llops a Olocau, a la comarca del camp de Túria.
No té cap relació amb el romer, una mica de semblança amb les seues fulles, que agafen una tonalitat blanquinosa i per això el nom de blanc.
Stipa tenacissima. Espart
Stipa tenacissima. Espart.
En aquesta caminada d'Olocau al puntal dels Llops al Camp de Túria vaig poder veure espart. Les seues fulles seques i treballades s'utilitzen per a moltes coses per fer catifes i espardenyes d'espart.
En agricultura no fa molt de temps venien garbes d'espart, que eren manolls llargs i servien per lligar els conreus a les canyes per mantenir-les, malauradament la ràfia de plàstic ha substituït l'espart.
Un dels pobles que més em ve a la memòria quan parlem de l'espart és Crevillent, per la quantitat que n'hi vaig trobar a la serra de Crevillent i per la cançó popular que en parla.
En aquesta caminada d'Olocau al puntal dels Llops al Camp de Túria vaig poder veure espart. Les seues fulles seques i treballades s'utilitzen per a moltes coses per fer catifes i espardenyes d'espart.
En agricultura no fa molt de temps venien garbes d'espart, que eren manolls llargs i servien per lligar els conreus a les canyes per mantenir-les, malauradament la ràfia de plàstic ha substituït l'espart.
Un dels pobles que més em ve a la memòria quan parlem de l'espart és Crevillent, per la quantitat que n'hi vaig trobar a la serra de Crevillent i per la cançó popular que en parla.
Tot el dia estic fent pleita
sense menjar de calent,
maleida siga la pleita
i l'espart de Crevillent
i l'espart de Crevillent.
Capparis spinosa. Taperera.
Capparis spinosa. Taperera.
No les havia vist mai, va ser prop d'Olocau ( El Camp de Túria) a les Macollades olocauines, camí del puntal dels Llops on vaig tenir aquesta grata sorpresa, on vaig veure les seues flors grans per primera vegada.
Tàpera amb la planta
No les havia vist mai, va ser prop d'Olocau ( El Camp de Túria) a les Macollades olocauines, camí del puntal dels Llops on vaig tenir aquesta grata sorpresa, on vaig veure les seues flors grans per primera vegada.
Verbena officinalis. Berbena
Verbena officinalis. Berbena.
Ens passa moltes vegades desapercebuda pels marges dels camins. En aquest cas la vaig trobar a Olocau prop de les Macollades olocauines, però és molt freqüent a moltes comarques com a mínim del País Valencià.
Ens passa moltes vegades desapercebuda pels marges dels camins. En aquest cas la vaig trobar a Olocau prop de les Macollades olocauines, però és molt freqüent a moltes comarques com a mínim del País Valencià.
Panellis spinosa. Gravit
Panellis spinosa. Gravit, arnica, pedrafic.
És una planteta molt comú especialment a les zones de muntanya, per les vores dels camins i conreus de secà. En aquest cas la vaig trobar al terme d'Olocau a la comarca del Camí de Túria a les macollades Olocauines. Vora les garroferes centenàries.
Segons ens explica Luís Mulet Pacual al seu llibre Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón ens parla de les diferents maneres que la gent d'aquestes comarfques anomena a aquesta planteta. A Forcall (els Ports) Ull de bou, a Albocàsser (l'Alt Maestrat)pedrafic i a Borriol- Masde Clara (Plana Alta) arnica.
Pel que fa a la seua utilització ens explica que al Forcall s'utilitza com diuretica i al mas de Clara de Borriol com antiflogística)
Vora un marge d'un bancal, al terme de Borriol vaig trobar l'arnica
És una planteta molt comú especialment a les zones de muntanya, per les vores dels camins i conreus de secà. En aquest cas la vaig trobar al terme d'Olocau a la comarca del Camí de Túria a les macollades Olocauines. Vora les garroferes centenàries.
Segons ens explica Luís Mulet Pacual al seu llibre Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón ens parla de les diferents maneres que la gent d'aquestes comarfques anomena a aquesta planteta. A Forcall (els Ports) Ull de bou, a Albocàsser (l'Alt Maestrat)pedrafic i a Borriol- Masde Clara (Plana Alta) arnica.
Pel que fa a la seua utilització ens explica que al Forcall s'utilitza com diuretica i al mas de Clara de Borriol com antiflogística)
Vora un marge d'un bancal, al terme de Borriol vaig trobar l'arnica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)