Arundo donax. Canya.
 |
| Canyar vora una sèquia |
Com viuen les canyes?
Les cayes oriundes
d'Àsia i naturalitzades a la conca
Mediterrània les trobarem per molts llocs, vora les
séquies, al marge, com mullant els peus a l'aigua,
vora molts barrancs a la llera on l'aigua moltes vegades s' emporta tot el que troba al seu pas.
Amb les seues arrels gruixudes i superficials van col·lonitzant la superficie i extenent
el canyar, i ofegant la resta de vegetació, per això és una espècie invasora que crea molta densitat vegetal i desplaça la vegetació autòctona.
Als canyars de la marjal cada any el cicle és el mateix, durant
la lluna vella
de gener que cau en febrer, és el moment de tallar les canyes perquè aguanten, tot relacionat amb el cicle de l'insecte que les malmet. És tallen les puntes i es deixen netes. Després es fan feixos amb les canyes i es guarden verticals perquè no es podrisquen.
 |
| Feixos de canyes a Riba-roja de Túria 9-5-15 |
Moltes vegades es crema tot el que ha quedat damunt del canyar. A la primavera tornen a brotar les noves canyes, cap a finals de l'estiu trauen el plomall de dalt i ja són grans i fermes per tornar a segar-les.
Quan no es tallen i es segueix aquest cicle el canyar no es regenera per dintre i sols creixen noves canyes per la vora.
Les canyes per a L'horta
Les canyes per les zones de marjas i també del secà les hem utilitzat per moltíssimes coses, per fer tanques perquè els animals no entren als horts, per fer les galeres de bajocons i tamateres(estructures de canya). Quan anem lligant cada any a les canyes i quan els conrreus s'han acabat arranquem les plantes i les canyes les tornem a lligar en feixos i les guardem arrimades a un arbre per la pròxima collita.
En aquesta fotografia de sota podem observar un canyar que ha estat cremat, i es veu tota la xarxa d'arrels i el seu desenvolupament.
 |
La història d'un canyar |
Les canyes en les antigues construccions
Antigament les canyes s'utilitzaven per fer els sostres dels masos, alqueries i barraques, es feia un encreuat de canyes que durava molts anys
Les canyes en la música.
Trobarem moltíssims intruments de canya, tant de vent com de percussió.
Les canyes a les Romeries.
La romeria de les canyes
A Castelló de la Plana cada any el tercer diumenge de quaresma pugem a
l'ermita de la Magdalena, i com diu la tradició pugem agafats d'una canya. De fet la nostra cançó per pujar és
el rotllo i canya
Romeria de la Font Roja. A la romeria d'Alcoi a
la font Roja també utlitizen canyes per anar a l'ermita.
La canya ha impregnat tant la nostra cultura i la vida dels nostres avantpassats que formen part del nostre poble i la seua manera de viure.
La canya en els contes
També en els contes trobem dintre del llibre
Tombatossals el conte de les dues canyetes, com van passant de mà en mà per fer diferents tasques i com al final la canya gran i superva ha de caure al foc calfar al nen tot cremant, i la petita i humil es fa canyeta de voladoret per donar alegria al nen malalt.
Les canyes per curar Sempre de menudets ens deien que si ens feiem mal i ens feim sang, agafarem una canya , l'obrirem i a la part interior de la canya, a la part del nus aquesta té un tel, que agafarem el telet per posar-ho damunt la ferida, per altra banda també ens prevenien si jugàvem amb canyes del mal que ens podiem fer.
LA HISTÒRIA D'UN CANYAR
Hi
havia una vegada un xiquet de cinc anys nascut a
Castelló de la Plana,
que quan venien les festes de la
Magdalena s'il·lusionava molt, i cada
any volia pujar a la
Magdalena amb la seua
canya.
Una vegada,
era
diumenge de Magdalena a les sis del matí, i feia cua al mercat per
agafar la seua canya . Quina va ser la seua sorpresa quan després de dues
hores de cua , quan va arribar el moment, li van dir que era un xiquet i
que no li'n donaven.
El xiquet se'n va anar aquell any trist
sense canya a la
Magdalena, però amb el jurament que allò no li tornaria
a passar,
es plantaria un canyar, i així ho va fer, va agafar una arrel
de canya i la va plantar, i l'any següent el canyar va fer quatre
canyes, una per al seu pare, una altra per a la seua mare, una per al
seu germanet i una altra per a ell, i així durant molts anys el xiquet i
la seua família tenien canyes bones de primera mà i no es van quedar
mai més sense
canya.
Han passat 35 anys d'aquesta història i el
canyar rebrota com cada any en el caixer del
camí la Mota al terme de
Castelló de la Plana. Aquest xiquet sóc jo
